Intel·ligència artificial per a l'aigua

Una intel·ligència artificial autònoma que pugui gestionar les xarxes d’aigües de les ciutats, prevenir possibles problemes i, alhora, aprendre per si mateixa per millorar les prestacions. Això és el que està desenvolupant la unitat Smart Management Systems del centre tecnològic d’Eurecat del parc científic de Gardeny gràcies al projecte Fiware4Water. Compta amb finançament de la Comissió Europea i utilitzarà la recopilació de dades, denominada big data, i les tecnologies de la informació per habilitar aquest sistema, que es provarà en ciutats com Atenes, Amsterdam, Cannes o Cranbrook, al Regne Unit.

La iniciativa compta amb 5,7 milions d’euros de pressupost i col·laboren un total de catorze centres d’investigació europeus. Segons el director de l’equip d’Eurecat a Lleida, Gabriel Anzaldi, “la finalitat és aportar solucions a la gestió dels recursos hídrics a través del big data i la intel·ligència artificial. Fa anys que tractem el cicle i la gestió de l’aigua i analitzem totes les etapes per optimitzar tant els recursos com la seua gestió”, assenyala Anzaldi, que recalca que la intel·ligència artificial és un camp “en el qual treballem des de l’any 2012 i que ja s’utilitza en diversos camps, ja que les seues aplicacions són gairebé infinites”.

La iniciativa compta amb un pressupost de 5,7 milions i hi col·laboren catorze laboratoris de la UE

La delegació d’Eurecat a Lleida, en la qual treballen quinze persones, és l’encarregada de liderar aquest projecte amb els altres centres Eurecat de Cerdanyola del Vallès i Barcelona i, segons el cap de la Línia d’Intel·ligència Aplicada de l’Eurecat, Xavier Domingo, “aquest sistema impactarà positivament en tots els usuaris de l’aigua, des de les ciutats a les empreses, proveïdors i ciutadans”.

Per desenvolupar-la disposen d’un termini de tres anys, malgrat que assenyalen que els primers resultats els tindran d’aquí un any i mig aproximadament després de fer les primeres proves. “Testarem el programa al sistema de proveïment d’aigua d’Atenes, a la xarxa d’aigua potable de Canes, a la planta de tractament d’aigües residuals d’Amsterdam i als contenidors intel·ligents de Cranbrook. Es busca que siguin ciutats amb una problemàtica en particular i que l’àmbit que tractem pugui arribar a tenir efectes en la societat”, diu Anzaldi.

Malgrat que els conceptes de big data i intel·ligència artificial sonen a ciència-ficció, Anzaldi recalca que aquesta tecnologia ja s’utilitza en diferents sistemes informàtics i de gestió de recursos. “Moltes empreses ja en fan ús i la intel·ligència artificial també gestiona sistemes de bombatge d’aigua en diversos països”, afirma. No obstant, afegeix que hi ha diversos tipus d’intel·ligència artificial.

“D’una banda hi ha la descriptiva, que és la que analitza les dades i està molt desenvolupada; després tenim la predictiva, que està començant a implantar-se i nosaltres treballem en el que s’anomena intel·ligència autònoma, que aprèn per si mateixa, és el futur de la gestió de recursos”, conclou en aquest sentit Anzaldi.