La construcció ressuscita i ja suposa una de cada 10 empreses de Lleida

La recuperació de la construcció, la que primer va patir els estralls de l’última gran crisi econòmica, és un fet i el sector ja representa una de cada deu empreses a les comarques de Ponent. A més, l’ocupació a les obres ha repuntat més d’un 3% a la província, on els perfils més demanats són peons i paletes.

El sector de la construcció continua remuntant a les comarques de Lleida i ja representa una de cada deu empreses inscrites a la Seguretat Social. Així queda reflectit a l’últim Observatori elaborat per la Fundació Laboral de la Construcció que situa en 1.665 les empreses del sector a data de maig, davant un total de 16.547. La xifra suposa un repunt d’un 2,8% en els dotze últims mesos. Es tracta del menor ritme de creixement dels territoris catalans, en els quals Girona i Barcelona se situen al capdavant amb un 4,1% i Tarragona llança un augment del 3,9%.

Pel que fa al capítol laboral, el sector dóna feina a 14.481 lleidatans, un 3,4% més que el mes de maig del 2018. Destaca en especial el capítol d’assalariats, amb un repunt del 5,2%, fins a arribar als 9.894 afiliats al règim general.

La licitació pública supera els 56 milions en quatre mesos a les comarques de Ponent

Tanmateix, els emprenedors lligats a les obres registren un lleuger descens d’un 0,1% i tanquen el mes analitzat amb 4.587 cotitzadors.

Amb tot, són les xifres més modestes de tot Catalunya, on l’ocupació creix en un 4,4%, fins a arribar als 209.560 treballadors i autònoms.

Un altre dels aspectes que analitza la Fundació Laboral de la Construcció és quins tipus d’ocupacions són les més contractades i, en aquest cas, la resposta és idèntica a totes les províncies catalanes: peons de la construcció d’edificis i paletes. En el cas concret de Lleida són 734 contractes de peons el maig (+39,5%) i 508 de paletes (+18,7%).

Obra pública

L’estudi també analitza el volum de licitació pública, que preocupa sobretot les grans constructores, en especial per les conseqüències de la no-aprovació de pressupostos públics tant al Govern central com a la Generalitat, que treballen amb comptes prorrogats i en el primer dels casos amb un Executiu en funcions.

En els quatre primers mesos de l’any, el volum assoleix els 56,614 milions d’euros a les comarques de Ponent. En aquest sentit, tot just representa el 4,9% de tot Catalunya i poc més de la meitat que a les comarques de Tarragona.

En any electoral, la licitació pública a Catalunya ha crescut un 94,8%, segons la Fundació Laboral.

Del total, l’administració més activa a Lleida ha sigut la Generalitat, amb 21,511 milions, seguida de la central, amb 19,958 i, finalment, la local tanca el rànquing amb 15,145 milions. El gruix de les obres públiques previstes tenen caràcter civil ja que l’edificació pública amb prou feines representa 19,874 milions a les comarques de Ponent.