HOSTALERIA ECONOMIA
El Govern exigeix ara a bars amb terrassa el pagament d'un impost
Amb caràcter retroactiu des del 2016, que és independent de la taxa municipal
La Generalitat està requerint als establiments hotelers de la ciutat que tenen atorgada una concessió administrativa, com una llicència municipal de terrassa, que presentin l’autoliquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials. Aquest tribut és independent al pagament a la Paeria de la taxa per ocupació de la via pública. La Federació d’Hostaleria assegura que la Generalitat no havia exigit el pagament d’aquest impost, malgrat vigir des de fa temps, i ara reclama que s’aboni amb caràcter retroactiu corresponent als exercicis 2016, 2017 i 2018, a banda del d’aquest any.
La federació afirma que no comparteix “l’actuació de l’administració de requerir directament aquest impost reclamant interessos, recàrrecs i sancions, en lloc d’haver fet una campanya divulgativa des de l’inici per facilitar el compliment voluntari” del pagament d’aquest impost. A més, apunta la possibilitat d’una “doble imposició en relació amb la taxa de terrasses”.
El gerent de l’entitat, Ramon Solsona, va admetre que els establiments que tenen terrassa estan obligats a pagar aquest impost, d’acord amb la legislació vigent, però va subratllar que el procediment seguit per l’Agència Tributària Catalana per procedir al cobrament ha generat malestar. “El més lògic hauria sigut que notifiqués que cal pagar aquest impost i informés dels terminis per fer-ho, en lloc d’enviar directament un requeriment.”
També va reconèixer que en la majoria de casos l’import a pagar per un any és més aviat baix (s’aplica un tipus impositiu del 4% sobre la taxa que paga a la Paeria). S’ha de tenir en compte que la tarifa anual que es paga a ajuntament per un vetllador (una taula i quatre cadires) amb para-sol és de 39,60 euros en carrers de primera i segona categoria. Així, un bar amb deu vetlladors pagaria una mica menys de 400 euros, de forma que aquest impost de la Generalitat només en costaria 15. Solsona va precisar que el fet que s’exigeixi el pagament de quatre exercicis fa que en algun cas la quantitat sigui més important.