Comerç local minvant

La joieria Calzada i Modes Andreu són els dos últims comerços locals de l’Eix que han abaixat la persiana aquestes últimes setmanes, però són desenes les botigues de proximitat que han tancat en els últims lustres. I és que, de fet, la principal artèria comercial de la ciutat s’ha anat omplint de grans marques. N’hi ha prou amb fer un tomb per l’Eix per veure establiments de cadenes i franquícies a tot arreu en la que abans era una via de comerços tradicionals i “dels de tota la vida”.

De fet, algun comerciant, com Marta Llinás, de la pastisseria Terés, encara recorda “quan passaven cotxes pel carrer Major, ens coneixíem tots els comerciants; fèiem pinya i al carrer hi havia gent i vida fins passades les onze de la nit”. Davant d’un futur cada vegada més incert per al petit comerciant, alguns demanen que les administracions els protegeixin o els donin facilitats, encara que la majoria d’ells assenyala que “necessitem ajuda, sí, però fa 10 anys que la demanem, ara ja és tard, molts dels comerços locals que queden tancaran quan els que els porten es jubilin, perquè no hi ha relleu i, en molts casos, no és ni rendible”, diu Llinás.

Per contra, altres comerciants demanen simplement que “ens deixin fer” i no rebre “ni ajuts ni problemes” per part de l’administració, com és el cas de Joan Guarro, de Casa Guarro, mentre que Ernesto Gimeno, de la ganiveteria Blanco, assegura que el model comercial per a l’Eix es va fer malament.

“Jo no hauria permès que s’instal·lessin tantes franquícies, el centre de la ciutat és per al comerç local i a poc a poc ens en han anat fent fora o tancant”, lamenta.

Visibilitat

Davant aquesta visió pessimista, el president dels comerciants de l’Eix, Llorenç González, recorda que “el 2018 vam fer un estudi i les cadenes i franquícies suposaven el 45% del total de botigues del carrer Major, mentre que la resta eren comerços locals o franquícies gestionades per empresaris locals. No és que hi hagi pocs comerços de proximitat, el que passa és que no tenim tants mitjans com les grans marques i costa fer-nos visibles”, assegura González. No obstant, per a ell, el problema per al comerç local no són les franquícies. “El que ens està matant és que no hi ha relleu generacional, hem de reinventar-nos i seguir”, conclou.

EN PRIMERA PERSONA

«Cal adaptar-se i saber diferenciar-se de les franquícies»: Eduard Agudo, Josa i Gassó

Fundada el 1901, la botiga de roba i complements de la llar Josa i Gassó ha vist evolucionar l’Eix en aquest últim segle. El seu gerent, Eduard Agudo, afirma que, amb l’arribada de les franquícies “t’has d’adaptar i l’únic que podem fer és diferenciar-nos-en, ja sigui amb l’especialització o amb el tracte personal, és vital guanyar-se la clientela per mirar d’establir un vincle”. Quant a si el comerç local hauria de rebre ajuts o no, Agudo creu que primer “cal potenciar tots els ajuts possibles a l’Eix Comercial”.

«Els ajuts al comerç local arriben tard, en quedem pocs»: Marta Llinás, pastisseria Terés

“Recordo que quan era petita hi havia molta germanor entre els comerciants i ens coneixíem tots, ara hi ha massa franquícies”, assenyala Marta Llinás, la tercera generació al capdavant de la Pastisseria Terés i que entén aquest canvi com “l’evolució de la societat, la gent vol immediatesa i això és el que donen les franquícies”. Així mateix, Llinás es mostra molt crítica amb l’ajuntament de Lleida. “Diuen que ara volen ajudar el comerç local, però jo els dic que ja és tard, ja en quedem molt pocs”, lamenta.

«Demano a les administracions no posar tantes traves»: Joan Guarro, Casa Guarro

Un dels establiments més mítics i coneguts de l’Eix, Casa Guarro, advoca “que ens deixin fer a nosaltres” abans que rebre ajuts o protecció de les administracions. “No han de posar tantes traves a nivell logístic, ens han de deixar fer sense posar moltes traves, perquè si el teu negoci innova i treballa, pot tirar endavant.” Malgrat això, reconeix que en els últims anys les franquícies han guanyat molt pes a l’Eix i que, “ara com ara, obrir un comerç local com el nostre seria impossible que funcionés”.

«No s’ha protegit el petit comerç»: Ernesto Gimeno, ganiveteria Blanco

L’Ernesto és la segona generació que, des de fa 63 anys, aixeca la persiana de la ganiveteria Blanco cada dia. “Respecte a l’Eix amb el qual em vaig criar trobo a faltar molta botiga petita i familiar, sobren franquícies”, sentència, al mateix temps que recalca que “per mantenir una botiga petita tants anys a l’Eix has d’especialitzar-te”. No obstant, es mostra pessimista i tancarà quan es jubili. “Jo no hauria permès que s’hi instal·lessin tantes franquícies i hauria protegit el petit comerç, cosa que no s’ha fet”, sentencia.