El judici per la mort d'una lleidatana a Salou es repetirà al novembre

L’Audiència de Tarragona repetirà al novembre el judici contra Claudio Augusto Santana, l’home condemnat a tres anys i mig de presó per haver mort una noia de Lleida de 28 anys a Salou (Tarragonès) en un joc sexual. L’any passat el TSJC va estimar parcialment el recurs de la fiscalia, que assenyalava contradiccions i defectes en la redacció de les preguntes lliurades al jurat popular. El tribunal va anul·lar la sentència de l’Audiència i va ordenar la repetició de la vista amb un nou jurat i un altre magistrat-president. Mentrestant, un cop va sortir de la presó, l’acusat va deixar de comparèixer als jutjats i es va dictar contra ell una ordre de crida i cerca. Finalment, el juny passat la policia espanyola el va detenir en un centre comercial d’El Ejido (Almeria).

La vista, que tornarà a fer-se amb un jurat popular, està fixada entre els dies 18 i 27 de novembre.

El primer judici es va fer a final del 2017, però arran d'un recurs el TSJC va anul·lar la sentència el juliol de l’any passat. Un cop el condemnat va quedar en llibertat, però, se li va perdre la pista. Santana va deixar de comparèixer mensualment davant la sala i cada dilluns al jutjat de guàrdia. La defensa va informar que no en sabia res. Tampoc no se’l va trobar en cap dels domicilis que havia facilitat, ni agafava el telèfon.

El febrer passat l'Audiència de Tarragona va ordenar la crida, cerca, detenció i ingrés de l’home a presó, a nivell nacional i internacional. Finalment, la policia espanyola el va detenir el 26 de juny en un centre comercial d’El Ejido, A Almeria.

Condemnat a tres anys i mig de presó

Els fets van tenir lloc la matinada del 23 d'agost del 2016. L'home va asfixiar la víctima, una noia de Lleida que exercia la prostitució, mentre aquesta es trobava d'esquenes i amb les mans lligades en el marc d'un joc sexual, segons va explicar durant la vista. El jurat va considerar provat que, tot i que l’acusat en coneixia els riscos, no pretenia ocasionar-li la mort. Segons van precisar, però, no va quedar provat durant el judici oral que la víctima acceptés la pràctica de la hipoxifília, que es porta a terme per obtenir plaer sexual mitjançant l'ofegament. El veredicte assumia que, com a conseqüència del consum d’alcohol i cocaïna, el condemnat presentava efectes euforitzants que van alterar parcialment la seva percepció de situacions de risc.

El mateix dia a la tarda, Santana es va presentar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Salou on va reconèixer haver mantingut les relacions sexuals i va explicar que va trobar morta la noia al llevar-se al matí. Al mateix llocs dels fets va reconèixer voluntàriament davant dels agents haver estat el causant de la mort. L’home va ser condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte d’homicidi imprudent amb els atenuants d’afectació tòxica i alcohòlica, i el de confessió.

Defectes i contradiccions en el veredicte

La fiscalia argumentava el seu recurs amb motius relacionats amb el trencament de les normes i les garanties processals, i infraccions legals. Un d’ells era l’existència de “determinades contradiccions en la motivació de l’acta de votació del veredicte” per part del jurat popular que, al criteri del ministeri públic, haurien d’haver comportat la devolució de l’acta. A més, segons la fiscalia, hi havia certs defectes en la redacció de l’objecte del veredicte -el qüestionari que es lliura al jurat- que serien motiu d’anul·lació de la sentència. En la seva resolució, la Sala Civil i Penal del TSJC ho va compartir i va tombar el procediment.

La principal peça en discòrdia va ser l’onzena proposició del veredicte, que exposava quatre opcions -dues de favorables i dues de desfavorables a l’acusat-. Els nou ciutadans havien de determinar si quan l’home va estrènyer el coll de la víctima amb força, la qual cosa li va produir la mort per asfíxia, sabia o no que podia matar-la, i si tenia o no intenció d’acabar amb la seva vida. Finalment, per sis vots el jurat va acordar que, amb aquella acció, l’acusat advertia el risc que podia ocasionar-li la mort, però no la volia matar. El TSJC va fer notar que, per a aquesta opció, no existia cap base en els escrits de la defensa ni de les acusacions.

Els tres magistrats de l’alt tribunal català van assenyalar que la fiscalia i l’acusació particular havien demanat retirar alguns dels apartats favorables a l’acusat, en considerar que no existia base fàctica ni prova suficient per formular-los. Aquest extrem, però, no es va acabar produint. La magistrada de l’Audiència de Tarragona, afegien, va advertir al jurat que la clàusula en discòrdia era complicada i de difícil redacció, però “no els va explicar com votar-la”, criticava el TSJC.

La sentència del TSJC recollia també que no es va incloure cap pregunta relativa al risc que podia suposar la pràctica sexual de la hipoxifília -que la pròpia defensa havia reconegut durant el judici-, ni les cauteles que hauria pogut adoptar l’acusat per tal d’evitar la mort de la noia. Això, segons el tribunal, hauria propiciat una “resposta més racional” del jurat, atès que ja havia conclòs que la noia no havia consentit aquesta pràctica, que estava amb les mans lligades i d’esquenes, que hi havia una diferència de complexió, pes i alçada molt destacables entre tots dos, i que l’home tenia experiència en aquella pràctica i era conscient dels seus riscos.

El TSJC va veure contradictori que el jurat assenyalés que l’acusat advertia el risc que la pràctica sexual podia ocasionar la mort de la noia, però que no la volia matar, amb el fet que la víctima volgués abandonar el domicili a partir d’una determinada hora i que aquella pràctica no fos consentida. Segons els magistrats, tenint en compte tots els condicionants en joc, era “indiferent” que l’home no busqués la mort de la noia per poder imputar-li un homicidi amb dol eventual, que suposaria una pena més elevada.