Un estiu més que car

Conciliar les vacances escolars de gairebé tres mesos amb les familiars (d’un mes, amb sort) és pràcticament impossible, de manera que molts pares no tenen més remei que inscriure els seus fills en casals, colònies i activitats diverses durant bona part de l’estiu, sempre que econòmicament puguin permetre-s’ho. De fet, famílies consultades asseguren que això els suposa una inversió més elevada que la d’equipar els nens per a la tornada al col·legi.

Una mare de dos filles escolaritzades a l’escola La Mitjana va afirmar que aquest estiu ha gastat uns 600 euros per nena en activitats (que a més solen ser només al matí), bastant menys que el que destinaran estrictament a material escolar, quaderns (no utilitzen llibres de text o estan socialitzats), bates, xandalls i quota de l’Ampa, que suma uns 275 euros (en el cas dels centres concertats, caldria afegir-hi l’uniforme).

L’OCU xifra la despesa anual en escolarització en 1.176 € per a alumnes de la pública i 2.617 a la concertada

L’institut Mollerussa començarà en mòduls, el Màrius guanya espai i el col·legi Pinyana, pendent

A més, a més un altre pare va apuntar que en el seu cas aquestes despeses solen estar repartides en tres pagaments durant l’estiu, de manera que la costa del setembre no ho és tant.

En canvi, va subratllar que altres centres concentren els pagaments en l’inici del curs. I qui més o qui menys aposta també per reutilitzar i reciclar tot el possible, per intentar estalviar, va assenyalar una altra mare.

Això sí, les famílies destaquen que al setembre comencen de nou les despeses mensuals que no han tingut durant l’estiu, com el menjador escolar (uns 110 euros, detallen) i les activitats extraescolars (entre 40 i 50 euros les del mateix col·legi i entre 50 i 60 les externes), així com el transport si els centres són als afores.

En definitiva, que l’estiu no significa per a la majoria de pares un estalvi sinó un dispendi, si no poden o no volen abusar d’avis, oncles i amics que tinguin cura dels seus fills mentre ells treballen.

Així mateix, una enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a més de 1.000 pares amb fills en edat escolar determina que la despesa anual d’escolarització oscil·la entre els 1.176 euros per als alumnes que van a centres públics i els 2.617 dels concertats. Aquesta xifra inclou la inversió de l’inici del curs i les despeses fixes mensuals, com per exemple el menjador i les activitats.

Educació preveu finalitzar les obres de la nova escola d’Almenar abans de Nadal i programarà el trasllat dels alumnes en el segon trimestre, encara que el delegat, Carles Vega, no va concretar quin mes. Les obres van començar la tardor passada després d’anys de demora, protestes i mobilitzacions dels veïns. Acollirà més de 300 nens que ara estudien a l’antic col·legi del 1935 i serà d’una línia i mitja.

També està en construcció l’institut Joan Solà de Torrefarrera, però les obres no estan tan avançades com les del col·legi d’Almenar, de manera que els estudiants seguiran tot el curs que començarà el dia 12 en els mòduls prefabricats. Vega afirma que els treballs del nou institut acabaran abans de final de curs, però que la seua estrena no està previst fins a l’inici del següent, el 2020-2021.

Així mateix, el nou institut de Mollerussa, ubicat darrere de la guarderia municipal El Niu, començarà la seua etapa també en mòduls. Vega va assenyalar que han pogut recuperar el retard que van provocar les últimes tempestes, de manera que l’equipament estarà llest per a l’inici de curs. El centre tindrà un total de 92 alumnes, dels quals 45 són de primer i 47 de segon, que l’any passat van rebre les classes l’edifici de Cal Duch.

A la ciutat de Lleida, el Màrius Torres estrenarà aules a l’espai que fins ara ocupava la secretaria del centre, que al seu torn es trasllada a l’edifici annex de l’antiga residència d’esportistes. Així mateix, Vega va indicar que han sol·licitat l’espai del departament municipal de Jardineria ubicat al costat del col·legi Camps Elisis per habilitar un magatzem per al centre, i així alliberar espai a la segona línia de l’escola, que començarà sols a P-3. Va reconèixer que l’han omplert a mitges, ja que hi ha entre 32 i 34 alumnes per a les 44 places ofertes. No obstant, va considerar un èxit aquestes xifres i va destacar que esperen atreure més famílies amb el desenvolupament del programa Magnet.

Respecte a la nova escola Pinyana, que porta en mòduls des que es va crear, el curs 2009-2010, Vega va assegurar que aviat podran anunciar un acord amb la Paeria per construir l’edifici. En canvi, el llargament reivindicat institut de Cappont no té encara calendari d’execució.

Les mobilitzacions van aconseguir que el decret no s’apliqués, però la gestió per part de les Ampes va quedar en una espècie de llimbs que podrien acabar aquest curs.

Segons assenyala el director dels serveis territorials d’Educació, Carles Vega, “aquest any es normalitzarà la gestió del menjador i l’espai de migdia per part de les Ampes” perquè “està previst que s’aprovi la llei de contractes de serveis a les persones a Catalunya, denominada llei Aragonès, i en el marc d’aquesta normativa es podrà desenvolupar un decret perquè les Ampes puguin regularitzar la gestió que fins ara fan de manera alegal”.

Educació va iniciar el curs passat un procés participatiu sobre la gestió de l’espai de migdia i al juny l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida va acollir una sessió que va servir per constatar la reclamació de pares i centres que les Ampes el gestionin. A la Fapac no la convenç la nova legislació.

A Irlanda i Portugal, el nombre és molt similar al d’Espanya, mentre que a Finlàndia, on el model educatiu és considerat modèlic a nivell mundial, són 188. A Bèlgica són 180; a Alemanya, uns 185; al Regne Unit, entre 185 i 190; i a Noruega, 190, i els que en tenen més són Itàlia i Dinamarca, amb uns 200.

Itàlia és també el país on les vacances d’estiu són més llargues, igual que a Portugal, ja que en tots dos es prolonguen més d’onze setmanes.

Espanya se situa en un segon escalafó al costat de països com Finlàndia, Suècia, Polònia o Eslovènia, amb entre 9 i 11 setmanes. A França i Bèlgica tenen entre 7 i 9 setmanes, i els estats on hi ha menys vacances d’estiu són Alemanya, Holanda i el Regne Unit, on no arriben a 7.