El curs comença amb educació sexual a P3 i crítiques al calendari

El curs va començar ahir a Lleida per a un total de 65.948 alumnes d’educació infantil, primària, ESO, batxillerat i FP (menys els 3.135 de cicles superiors) amb l’anunci de la Generalitat que incorporarà l’educació afectiva i sexual des de P3 (alumnes de tres anys) en uns tres-cents centres públics de Catalunya, dels quals entre vint-i-cinc i trenta seran de Lleida, segons va confirmar el director dels serveis territorials d’Educació, Carles Vega.

El programa Coeduca’t, que es començarà a implantar a l’octubre des de P3 fins a quart d’ESO, preveu arribar a tots els centres públics en tres anys (fins al curs 2021-2022) i s’iniciarà en centres que ja treballen la coeducació. La conselleria va explicar que s’introduiran continguts programats a la tutoria grupal i individual, i també activitats escolars i extraescolars amb aquesta perspectiva, adaptades a les necessitats de cada etapa. Per exemple, a infantil, que nens i nenes juguin amb nines i cotxes, i a primària i ESO, utilitzant pel·lícules. El programa s’haurà d’incorporar al projecte de direcció i a l’educatiu del centre, que haurà de comptar amb una persona referent i crear un nou perfil professional específic de coeducació i perspectiva de gènere. Educació va destacar que el programa no serà igual a tots els centres, ja que s’adaptarà a cada perfil, i que es farà formació a docents, a més de treballar amb les universitats perquè l’incloguin a les facultats.

D’altra banda, les classes van començar amb un rebrot del debat sobre la durada de les vacances escolars, de gairebé tres mesos, que dificulta la conciliació laboral i familiar. La majoria de representants de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (Ampa) d’escoles i instituts de la capital consultats per aquest diari van considerar que resulten massa llargues i van plantejar la possibilitat que el curs comenci uns dies abans al setembre, o bé que es prolongui una mica més al juny.

No obstant, algunes van posar de manifest que la climatologia de Lleida pot dificultar aquesta mesura, ja que en ocasions al maig i al juny les temperatures són altes i a les aules s’arriba finsals 35 graus. La presidenta d’una altra Ampa va apuntar també la necessitat de revisar l’horari escolar, no només el calendari, i una altra va apostar per la jornada intensiva a primària. Mireia Folguera, de l’Ampa del col·legi Jaume Balmes de Cervera, va assenyalar que “dos mesos i mig de vacances seguides comporten problemes d’organització familiar. S’haurien d’establir dos períodes més curts. Malgrat tot, anar a classes en el temps de màxima calor no és recomanable”.

Joan Salvadó, de l’Ampa de l’escola Maria-Mercè Marçal de Tàrrega, també va advocar per repartir-les “durant l’any, amb períodes d’una o dos setmanes, i no allargar tant les d’estiu”, informa Segre Tàrrega. Des de l’Ampa del col·legi Rosa Campà de Montferrer i Castellbò van opinar que “els nens i nenes ja no saben què fer i estan atabalats els últims quinze dies” abans de començar el curs, informa C.Sans.

Van apuntar també a un repartiment les vacances al llarg del curs, reduint els dies d’estiu, i van afegir que “fer una parada de quinze dies durant l’hivern resultaria beneficiós” per als alumnes.

Per la seua banda, des de l’Ampa del col·legi Pau Claris de la Seu d’Urgell es van referir al model de França com a mètode òptim. “Repartir les vacances al llarg del curs i no concentrar-les a l’estiu” podria donar un bon resultat, van opinar. “L’última setmana abans de començar l’escola es fa eterna per a nens i pares”, van concloure.

USTEC reclama 650 docents més per a Lleida i critica les places ‘a mida’ El sindicat USTEC-STEs reclama a la Generalitat que augmenti la partida per a educació a través d’un decret i considera que Lleida necessita 650 docents més. Afirma que si els mestres majors de cinquanta-cinc anys poguessin reduir dos hores la jornada lectiva se’n podria contractar seixanta i demana convertir els terços de jornada en mitges. Veu una “privatització encoberta” en la potestat dels directors de poder elegir docents a través d’una entrevista i creu que les places perfilades en funció de les necessitats del centre poden donar lloc a nepotisme.