SANITAT CONGRÉS
Serafín Romero: «És absurd que les autonomies no comparteixin la història clínica»
El president dels Col·legis de Metges afirma que les dades dels pacients han de ser accessibles per als facultatius de tot l’Estat i denuncia diferències salarials de fins a 20.000 euros entre comunitats
Moment de la inauguració del congrés en el Roser.
El president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), Serafín Romero, va participar ahir a Lleida en el XIV Congrés de Responsables de Comunicació dels Col·legis de Metges per traçar estratègies en defensa de la professió, els pacients i el sistema sanitari . En una entrevista a SEGRE, Romero va analitzar els principals reptes del seu col·lectiu.
Per què un metge de família a Aragó cobra fins a mil euros més que a Lleida?
La diferència del sou base, l’antiguitat i les guàrdies entre comunitats pot arribar als 20.000 euros anuals. Això genera un problema important i el sistema sanitari ha de procurar que no existeixi aquestes desigualtats que acaben produint una migració de metges entre comunitats.
A més, a les zones rurals o ciutats petites costa atreure especialistes.
Cal pal·liar-ho amb mesures específiques. Per exemple, fidelitzant els MIR amb bons contractes, que aquestes places tinguin una retribució major i que el metge no se senti aïllat. Cal oferir-li formació i oportunitat d’investigació i no deslligar-lo de l’hospital de referència de la zona.
Quan serà possible accedir a tot l’historial clínic d’un pacient des de qualsevol comunitat autònoma?
No podem crear fronteres. L’amo de l’historial ha de ser el pacient. No té sentit que quan un català sigui a Còrdova i vagi al metge de família aquest no pugui veure les seues dades clíniques. És un contrasentit. Si ara puc treure diners del meu compte bancari des d’un caixer de Sydney, també hauria de poder accedir a un historial mèdic de qualsevol pacient. El ministeri de Sanitat hi està treballant, en això.
De quina forma valora el decret de la Generalitat de prescripció infermera?
Cal deixar clar que qui prescriu és el metge, ja que és qui fa el diagnòstic. El que ha regulat la Generalitat és habilitar els infermers l’ús i autorització de material de cures i fàrmacs sense autorització mèdica. A Andalusia funciona molt bé des de fa deu anys, ja que és una llei estatal a què s’han d’adaptar les autonomies.
