Els musulmans de Lleida compren terrenys per a la mesquita

La comunitat musulmana ha firmat un acord de compra d’una finca de 15.000 metres quadrats ubicada al costat del pont de Pardinyes, entre el canal de Seròs i el camí de Grenyana, per construir-hi una mesquita. Així ho va afirmar ahir el portaveu del col·lectiu, Abdellatif Láatabi, que va explicar que “l’hem comprat a un particular per 627.000 euros, a pagar en els propers quatre anys amb donatius dels fidels”, i va negar que hagin rebut ajuda del Marroc o d’altres països musulmans.

Va assenyalar que “aquest és el primer pas per arribar a construir la mesquita, de la qual encara no tenim cap previsió ni de com serà ni dels terminis per fer-la”, i va afegir que “ara volem reunir-nos amb la Paeria per continuar amb el procés d’aquest projecte”.

No obstant, la possibilitat d’edificar aquest equipament religiós en aquest lloc resulta inviable per a l’ajuntament, ja que està en sòl rústic i és zona inundable.

PAERIA

El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, va confirmar que l’equip de govern ha rebut consultes sobre la possibilitat de construir un equipament religiós en aquesta parcel·la, però va assenyalar que “el planejament i les normes urbanístiques són molt clares: l’ús de centre de culte és incompatible en aquesta parcel·la, i no només per això, sinó perquè també és zona inundable”.

“Desconeixem els termes de l’acord assolit entre dos particulars, però sí que coneixem la normativa”, va afegir, i va deixar clar que construir-hi un centre de culte és inviable. Cal tenir en compte que la parcel·la és sòl rústic i està qualificada com a zona de protecció agrícola, a més de formar art d’una zona de protecció hidràulica. A més, el Pla Territorial Parcial de Ponent de la Generalitat també la qualifica com a “sòl potencialment sotmès a risc natural”.

Fa anys que la construcció d’una mesquita a Lleida és una assignatura pendent per a la comunitat islàmica majoritària a la capital, que és la que resa habitualment al Palau de Vidre. Hi ha un altre col·lectiu menor que té la mesquita al carrer Clavell, vora la plaça Paeria, dins d’un vell edifici d’habitatges.

DIFERENTS UBICACIONS

El 1997, la comunitat que té més fidels va obrir el seu primer temple en un local del carrer Pau Claris. Al quedar petit, el 2001, es van traslladar a un antic aparcament del carrer Nord, però aquesta mesquita va provocar nombroses queixes veïnals i el 2010, després de diverses multes, l’ajuntament va acabar per clausurar-la per excés d’aforament. El 2007, la Paeria i els musulmans van firmar un conveni perquè poguessin construir un temple definitiu en un solar del polígon de propietat municipal. Tanmateix, els musulmans van anar demorant el projecte i el consistori va acabar per rescindir l’acord al·legant “incompliments”.

Encara que ara resen al Palau de Vidre, llogat a la Fira, aquest col·lectiu s’ha de traslladar quan l’edifici és ocupat per activitats firals o festives.