Adrià Comella: «Les places de metge estan cobertes a tot Lleida»

A Lleida i al Pirineu en particular de vegades hi ha problemes per falta de metges. Quina és la situació actual? Quines mesures es poden prendre per pal·liar-la?

A Lleida, i el Pirineu no és excepció, les places estan cobertes i les càrregues de treball són sostenibles, malgrat que en determinats períodes com poden ser les vacances és més complex assegurar el compliment del servei. Garantir la disponibilitat de professionals a tots els territoris és un dels reptes que el sistema sanitari té a curt i mitjà termini. Per això es va emprendre fa un any un procés de diàleg a través del Fòrum de Diàleg Professional, que aviat presentarà les seues conclusions.

A nivell de l’Atenció Primària, com es troba l’aplicació de l’acord amb Metges de Catalunya per reforçar les plantilles?

L’acord implicava incorporar 24 nous professionals a Lleida i ja se n’ha contractat 15, i es cobreix l’equivalent a 7 més amb metges que s’han acollit a l’opció de més dedicació horària. A tot el país s’han incorporat ja l’equivalent a 262 metges, hem recuperat les pagues per objectius i hem equiparat el sou dels professionals de la Primària amb els de l’hospital, que era una reivindicació històrica dels concertats. Cal destacar l’esforç que el país farà en el període 2018-2020 destinant prop de 630 milions a millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris.

Ara s’ha aprovat la prescripció infermera. Preveuen més mesures per reforçar les funcions de la infermeria?

Les infermeres són una peça clau del sistema sanitari. El Govern, a través del decret de prescripció infermera, ha fet un gran pas per reconèixer-les i donar-los seguretat jurídica en la pràctica quotidiana per indicar la dispensació d’alguns medicaments i productes sanitaris. Més de 45.000 professionals podran acreditar-se i hauran de formar-se per fer-ho. Apostem per esprémer al màxim les atribucions de cadascun dels professionals per ordenar de forma eficient les tasques de l’equip d’Atenció Primària. Per exemple, la cura o seguiment de pacients crònics podria ser assumit de forma eficaç pel personal d’infermeria.

Als CAP, és habitual esperar diversos dies per tenir hora amb el metge. Es pot corregir?

A Lleida i Alt Pirineu-Aran hi ha 302.000 visites mensuals, de les quals 165.000 s’atenen el mateix dia. De la resta, un 37% accedeixen a una visita amb el seu metge en menys de 48 hores, i aquesta dada augmenta fins al 61% en infermeria i el 68% en pediatria. Quan algú vol ser visitat pel seu metge, pot succeir que no estigui disponible fins després d’uns dies, perquè té les visites planificades cobertes, perquè cobreix atenció continuada, per vacances o formació. Estem posant en marxa mesures complementàries, com la gestió infermera de la demanda o la valoració de la programació per motius. També potenciem l’atenció no presencial a través del telèfon 061 o l’eConsulta.

Ara es tramita el projecte de renovació gradual de l’hospital Arnau i el del seu nou bloc quirúrgic, anunciats fa una dècada. No s’està quedant antiquat? Hi ha algun pla d’inversions hospitalàries al marge de les que finança la Diputació?

El projecte està en la fase final de redacció, i destaquen tres actuacions: el bloc quirúrgic de l’Arnau, l’ampliació amb un nou edifici dels serveis ambulatoris i el nou edifici de salut mental al Santa Maria. S’han dut a terme altres inversions i cal destacar el suport de Diputació i la UdL en algunes. A més, aquest any hem impulsat el pla de millora de l’Atenció Primària, amb 564.000 € en tres anys a Lleida, que permetran una renovació i la compra de nous equipaments, a part de les obres previstes en 22 CAP.

Hi ha alguna possibilitat de reactivar el projecte d’una gestió unificada d’Arnau de Vilanova i Santa Maria o bé està ja descartat?

Aquest projecte no és a l’agenda de les principals accions del Servei Català de la Salut. Sí que vetllem perquè hi hagi la màxima coordinació en benefici del ciutadà, no només entre Arnau i Santa Maria, sinó entre tots els proveïdors, incloent-hi la xarxa d’Atenció Primària i altres recursos sociosanitaris o de salut mental.

És possible reduir les llistes d’espera o es mantindran?

La tasca de Salut s’enfoca a complir els compromisos de temps de garantia. Catalunya és més garantista que l’Estat, perquè la normativa espanyola només marca cinc procediments en garantia, i a Catalunya en tenim 27 i ens imposem que els pacients hagin d’esperar menys. Es garanteix la intervenció de malalties coronàries en noranta dies, mentre que l’Estat espanyol ho fa en 180. I en les intervencions amb risc vital, Catalunya compleix el cent per cent dels casos de cirurgia cardíaca dins del termini de 90 dies i les de càncer, per sobre del noranta per cent. Aquestes es fan en 29 dies de mitjana quan el temps de garantia és de 45 o 60 dies segons la gravetat del pronòstic. Amb una demanda creixent, és un repte continuar complint els temps d’espera. L’accent no l’hem de posar tant en la gent que espera com en la capacitat de garantir que en els temes de risc vital es compleixen els períodes determinats.

Es mantindrà el concert amb la Clínica de Ponent encara que la seua gestió estigui en mans privades? Asisa ha demanat a Salut que derivi activitat a la Perpetu Socors.

Continua sent necessari. La seua continuïtat no està en dubte i a curt termini no fa falta ampliar la concertació a la regió sanitària de Lleida.

Com es troba el pla de compartir històries clíniques entre comunitats?

La Historia Clínica Compartida de Catalunya està adherida dins del projecte de Història Clínica Digital de l’Estat, i això permet a la resta de comunitats consultar els historials mèdics de Catalunya. Ara s’està treballant perquè es pugui fer a la inversa.