La UdL vol més recursos i el Govern ho condiciona a tenir pressupostos

El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Jaume Puy, va aprofitar la inauguració oficial del curs per reclamar a la Generalitat que “reverteixi” les retallades que va aplicar per la crisi, “que llasten la nostra activitat”, i aprovi uns pressupostos que possibilitin millorar el finançament de les universitats. La directora general d’Universitats, Victòria Girona, va reconèixer aquesta necessitat i va defensar la importància que s’aprovin els comptes del 2020.

Puy va demanar “fets” i no només paraules. “Si estem d’acord que les universitats són una prioritat social, hem de posar els recursos que es requereixen perquè l’activitat d’aquestes institucions i de la UdL en particular no es panseixi”, va indicar. Va criticar que el centre d’investigació Agrotecnio “no rebi finançament”, va defensar una reducció de les taxes, especialment dels màsters, i va lamentar que les taxes de reposició restrictives hagin provocat que molts professors associats a temps parcial no puguin desenvolupar carrera acadèmica a l’haver de compaginar-ho amb altres feines. Així mateix, va anunciar la convocatòria d’investigadors postdoctorals de nivell que ajudi a rejovenir la plantilla i la captació de projectes. En aquest sentit, la UdL ha gestionat en cinc anys 38 milions en convocatòries competitives i vint en contractes amb administracions i empreses. També ha aportat 10.000 professionals especialitzats i 750 doctors.

La directora general d’Universitats va incidir en el fet que la conselleria treballa per poder garantir l’autonomia financera de les universitats recuperant, entre altres qüestions, els plans d’inversions que es van perdre durant la crisi. Així mateix, va apostar per una rebaixa dels preus públics i la introducció de beques salari, ajuts per als departaments d’investigadors amb ajuts, millorar els centres adscrits i polítiques de gènere, socials i de sostenibilitat.

“D’aquí a mil anys, el Mediterrani arribarà a Mequinensa”

Manuel Martín Neira, enginyer sènior de l’Agència Espacial Europea, va pronunciar la conferència inaugural del curs, titulada La luna: el primer paso del hombre en la colonización del espacio, en què va repassar extensament la “conquesta” de l’espai i les seues aplicacions en climatologia, navegació, telecomunicacions i ciència. Va posar en relleu la importància de l’arribada de l’home a la Lluna, de la qual es compleixen cinquanta anys.

“Va ser una carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica, que es va abandonar quan es va imposar la supremacia nord-americana”, va recordar, i va explicar que hi ha nous projectes per establir una base a la Lluna “com un portal cap a l’espai profund”.

“La Lluna té una gravetat menor, materials i aigua amb què es poden fabricar combustibles i, des d’allà, arribar a Mart o a altres llocs del sistema solar”, va destacar.

A més, va alertar del greu estat de salut en el qual es troba la Terra com a conseqüència de l’escalfament global.

De fet, va assegurar que, si no s’hi posa remei, d’aquí a mil anys s’haurà desglaçat l’Antàrtida, el nivell del mar pujarà setanta metres i provocarà que el Mediterrani arribi fins a Mequinensa. “L’home és molt especial en l’univers. Tots nosaltres ho som. Per això ens hem de cuidar i hem de cuidar el planeta. Tenim la intel·ligència i la capacitat per aconseguir-ho, si tenim la voluntat de fer-ho”, va sentenciar.