SEGRE

LLEIDA

Una moció de censura, aliances contra les ordres dels partits i plens amb esbroncades

El mandat després de les eleccions arriba a 100 dies i no n’hi ha hagut ni un de gràcia || Més ruptures que pactes entre les formacions sobiranistes majoritàries, a excepció de la Paeria de Lleida i la Diputació

ERC i Junts van segellar el pacte a la Diputació l’11 de juliol.

ERC i Junts van segellar el pacte a la Diputació l’11 de juliol.MAITE MONNÉ

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Una moció de censura al consell del Pallars Sobirà i una oferta per fer-ne una altra a l’Alt Urgell. Pactes en ajuntaments i ens comarcals que trenquen amb la doctrina dels partits; i plens amb bronques als escons i esbroncades entre el públic per aliances considerades “antinaturals”. El nou mandat després de les eleccions locals arriba als cent dies sense que n’hi hagi hagut ni un de gràcia. La tradició i la cortesia han cedit aquesta vegada davant d’una forta conflictivitat, tant per factors interns de cada localitat i partit com pel context polític de Catalunya i Espanya.

La moció de censura que va destituir Gerard Sabarich com a president del Pallars Sobirà i va nomenar al seu lloc Carlos Isus va ser la més ràpida que es recorda a Lleida: el primer feia només 41 dies que ocupava el càrrec. Els dos eren de JxCat, formació on hi va haver pugna per elegir el president en diverses comarques on van aconseguir governar i ho van decidir a través de primàries. Aquesta setmana, el PSC va oferir suport sense contrapartides a ERC per desbancar de la presidència de l’Alt Urgell Miquel Sala (JxCat). Li atribueix coaccions a la portaveu socialista, que ell nega.

En consells i ajuntaments sense majoria absoluta, Junts i ERC van instar els edils a segellar aliances i a relegar a l’oposició els partits que van recolzar el 155: PSC, PP i Cs. Això es va complir a les institucions de més pes, la Diputació i la Paeria de Lleida, aquesta última també amb el Comú. Tanmateix, va ser més excepció que norma en comarques. Republicans i JxCat són socis de govern en sis municipis, només un de cada quatre on podien pactar. En canvi, van trencar en 19 on sumaven majoria. La ruptura de Junts i ERC va ser polèmica a Cervera i a Tàrrega, ja que en els dos casos va ser necessari el PSC per decidir l’alcaldia. Els socialistes van ser també decisius per donar a Esquerra la presidència de l’Urgell. Aquests acords van indignar part de l’electorat independentista, i també ho va fer l’intent del de JxCat d’assegurar-se la majoria a Alpicat amb suport de PSC i Cs. Aquest últim partit va vetar el pacte i Junts es va assegurar la governabilitat amb els edils independents. D’altra banda, dos pobles segueixen encara sense alcalde (vegeu el desglossament).

ERC i Junts van segellar el pacte a la Diputació l’11 de juliol.

ERC i Junts van segellar el pacte a la Diputació l’11 de juliol.MAITE MONNÉ

ERC i Junts van segellar el pacte a la Diputació l’11 de juliol.

ERC i Junts van segellar el pacte a la Diputació l’11 de juliol.MAITE MONNÉ

ERC i Junts van segellar el pacte a la Diputació l’11 de juliol.

ERC i Junts van segellar el pacte a la Diputació l’11 de juliol.MAITE MONNÉ

tracking