Aplicacions que ajuden a curar
Pacients crònics faciliten dades al metge sobre el seu estat a través d’una app || Gràcies al projecte Connecare i afirmen que els millora la recuperació
Antonia, Roser i Tere són tres pacients que han utilitzat l'aplicació del projecte Connecare
L’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida ha participat en una prova pilot que forma part d’un projecte finançat per la Unió Europea amb cinc milions d’euros, denominat Connecare, i que lidera el centre tecnològic Eurecat. Consisteix a fer un seguiment a noranta pacients crònics complexos de l’hospital Santa Maria gràcies a una aplicació mòbil que recull informació sanitària dels malalts i és accessible via web pels metges. Els estudis es van iniciar el mes de juliol de l’any passat amb dos-cents pacients de Catalunya, Holanda i Israel. Tres d’ells expliquen la seua experiència.
Antonia Vilella, de 60 anys i d’Albesa, ha estat usuària durant tres mesos del projecte, després que fos intervinguda a l’hospital de Sant a Maria per implantar-li una pròtesi de genoll. Assegura que estar connectada permanentment amb els sanitaris a través de l’aplicació li va donar més tranquil· litat i seguretat durant la recuperació. Primer des del mòbil i després amb la tablet que li va proporcionar l’hospital, cada dia introduïa la temperatura, la tensió i la intensitat del dolor que sentia en una escala de 0 a 10, que automàticament rebia el metge i s’hi posava en contacte si detectava algun problema. “Al principi no saps si tot va bé i amb aquest sistema pots preguntar si tens dubtes sense haver d’anar al metge”, explica, i afegeix que també li van monitoritzar el moviment a través d’un braçalet intel·ligent. “Et motives a fer el que et diuen”, apunta, i es mostra satisfeta d’haver participat en aquest programa.
Roser Betriu, d’Artesa de Segre, relata que el seu pare de 78 anys ha estat recentment usuari de Connecare, després d’estar ingressat al Santa Maria per problemes de cor. En el seu cas, introduïen a l’aplicació des d’una tablet la tensió, la saturació d’oxigen i el pes, i també utilitzava un braçalet que registrava el nombre de passos. “Va bé perquè si passa alguna cosa pots comentar-ho i, en funció de les dades, actuen. Per exemple, alguna vegada li van ajustar la medicació”, relata, i destaca que el sistema “dóna més tranquil· litat al pacient i als cuidadors”. “Quan arribes a casa creus que has entès tot el que t’han explicat que has de fer, però si després resulta que no, tens un contacte amb el metge o la infermera sense haver de tornar-hi”, i remarca que així s’eviten anar a urgències i explicar de zero tot el seu historial mèdic.
Tere Torrent, d’Alguaire, també la va utilitzar després de l’operació de pròtesi de genoll del seu pare, de 85 anys, tant l’aplicació per monitoritzar les seues constants com el braçalet per controlar-ne l’activitat diària, “com si es podia dutxar sol, per exemple”. També feia fotografies de la ferida que enviava al metge per controlar-ne l’evolució i reduir el risc de complicacions. Tenien assignats professionals al seu CAP i, un fisioterapeuta el tractava a casa i afegeix que entre tots avaluaven l’evolució dia a dia i decidien si era necessari anar al metge o no. Reconeix que per a una persona gran pot resultar complicat utilitzar aquesta tecnologia, però veu el sistema “molt positiu”. “És com si tinguessis el metge a casa. És una molt bona experiència”, sentència.
El projecte finalitza al desembre i la possibilitat d’escalar el sistema a la pràctica de forma generalitzada depèn dels gestors sanitaris, tant tècnics com polítics, va indicar Gerard Torres, investigador del projecte. “S’han explorat diferents vies per fer-ho i sempre hem trobat molt bona predisposició, però la decisió depèn dels organismes públics”, va afirmar.
