ECONOMIA HABITATGE
Lleida és la província catalana on és més rendible posar un pis de lloguer
L’auge del mercat del lloguer a Lleida a causa de l’augment de la demanda durant els últims anys ha provocat un increment de la rendibilitat per als propietaris, fins al punt que és la primera de Catalunya i la cinquena de tot Espanya on els genera més beneficis, segons assenyala un informe de Sociedad de Tasación.
David Calvera viu en un pis de 45 metres quadrats a la plaça Noguerola.
Lleida és la província catalana i la cinquena d’Espanya on més rendibilitat genera el lloguer de pisos per als propietaris. Així ho constata un informe de Sociedad de Tasación, que xifra en un 7,7% la rendibilitat bruta del lloguer a Lleida, set dècimes més que Barcelona, que és la segona província catalana més rendible. A l’Estat només la supera Toledo, que lidera el rànquing amb un 8,6% de rendibilitat bruta, Huelva (8,5%), València (8%) i Ciudad Real (7,8%).
DADES
- 7,7% de rendibilitat bruta. És la que genera per als amos d’habitatges el lloguer a la província de Lleida, segons un informe de Sociedad de Tasación.
- 433,15 euros al mes. Import mitjà del lloguer a Lleida el primer trimestre de l’any. No obstant, la majoria de nous contractes són més cars.
- 6.679 contractes. Són els que es van firmar l’any passat a la província, segons dades de la Generalitat, i constitueix una xifra rècord.
- 10-15% de pujada. És el percentatge que segons els agents immobiliaris ha augmentat l’import dels lloguers a la capital l’últim any.
Agents immobiliaris consultats per aquest diari van ratificar aquestes dades. “Els preus de compra dels pisos a Lleida estan per sota de la resta de Catalunya, cosa que també fa que després surti més rendible llogar-los. A més, l’import dels lloguers ha augmentat molt en els últims mesos, entre uns 60 i 90 euros al mes només en el que va d’aquest any”, va explicar un professional. “Confirmo aquesta situació”, va afirmar per la seua part el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), Josep Maria Esteve. “L’últim any, els preus dels arrendaments han pujat entre un 10 i un 15%”, va afegir. Com a exemple de la forta evolució a l’alça experimentada al llarg dels últims exercicis, va indicar que “un pis de quatre habitacions pel qual fa quatre anys es pagaven 480 euros al mes, ara es lloga per entre 600 i 700”. Esteve va detallar que aquesta conjuntura ha animat els propietaris a arrendar habitatges que tenien a la venda. “Com que veuen que no poden vendre’ls pels preus que demanen, opten per posar-los de lloguer”, va assenyalar.
A Lleida i Mollerussa tot just hi ha pisos disponibles perquè hi ha més demanda que oferta
La rendibilitat bruta del lloguer es calcula dividint els ingressos anuals que genera pel preu d’un habitatge i multiplicant el resultat per cent. Per exemple, si un pis val 100.000 euros i el propietari recapta 5.400 euros per l’arrendament, serà del 5,4 per cent. Per calcular la neta, s’ha de restar dels ingressos les despeses que el pis genera al propietari, com els de comunitat o l’IBI, encara que també és relativament freqüent que n’imputi almenys una part (com l’IBI) a l’inquilí. Així, la rendibilitat bruta del 7,7 per cent que Sociedad de Tasación estima per a Lleida es converteix en una de neta del voltant del 6 per cent, segons va assenyalar Esteve.
Els preus dels quals parlen els professionals estan per sobre dels que reflecteixen les estadístiques de la Generalitat, que situen en 433 euros al mes el lloguer mitjà a la capital i en 422 a la província. No obstant, s’ha de tenir en compte que es tracta de la mitjana de tots els contractes. Pel que fa al nombre, el 2018 se’m van formalitzar un total de 6.679 a la província, rècord històric, i el primer trimestre d’aquest any van ser 1.631, per la qual cosa en cas de mantenir-se aquest ritme la xifra anual seria similar a la de l’exercici passat.
Els professionals creuen que el boom ha tocat sostre
Tant Josep Maria Esteve com altres professionals del sector consultats per aquest diari van coincidir a considerar que el negoci del lloguer ha tocat sostre. “Els preus ja han arribat a un nivell molt alt, per la qual cosa no hi ha tanta gent que pugui pagar-los”, va manifestar en aquest sentit el president dels API de Lleida. A més a més, l’augment de la demanda del lloguer ha provocat en els últims mesos que pràcticament no hi hagi pisos disponibles ni a la capital ni en alguns municipis, com és el cas de Mollerussa. Tal com va publicar aquest diari, a la capital aquest dèficit està motivat perquè, a més de la demanda que generen els estudiants universitaris que procedeixen de fora de la ciutat, hi ha molts joves que opten pel lloguer per independitzar-se perquè no estan en condicions d’aportar el 20 per cent del preu total d’un habitatge, que és l’entrada més habitual a pagar en les operacions de compravenda. S’ha de tenir en compte que la concessió per part dels bancs de préstecs hipotecaris que cobreixen el cent per cent del cost –que era habitual abans de la crisi econòmica– ha passat a la història. Per la seua banda, a la capital del Pla d’Urgell la falta d’habitatges disponibles està motivada perquè els cicles formatius que ofereix l’institut Mollerussa atreuen molts joves de fora.
"FALTEN AJUTS PERQUÈ ELS JOVES S'EMANCIPIN" David Calvera té 28 anys, treballa en una empresa d’arquitectura tèxtil i fins l’any passat no va poder anar-se’n de casa dels pares. “Quan vaig cobrar el primer sou vaig decidir anar-me’n”, afirma Calvera, que assegura que “el que tenia clar és que no destinaria el 30% del sou per a habitatge”, per la qual cosa va descartar zones cèntriques com la plaça Ricard Viñes. “Al final, en vaig trobar un de 45 m² a la plaça Noguerola per 350 euros al mes i segur que al centre em costaria fins a 600”, afirma. Destaca que és una bona zona per viure-hi, “ja que en bici s’arriba ràpid a tot arreu”. Calvera creu que “les administracions haurien d’ajudar els joves a emancipar- se com passa en altres ciutats europees”.
