Tres de cada 4 desnonaments a Lleida ja són per impagament de lloguer i sols 1 d'hipotecari

Els desnonaments (llançaments) practicats a Lleida el segon trimestre d’aquest any, 205, han descendit un 23,2% respecte als 267 de l’anterior, segons dades del Consell General del Poder Judicial que es van fer públiques ahir. La disminució és encara més notable, un 29%, si es compara amb els 289 que es van practicar entre l’abril i el juny de l’any passat. Del total, només una quarta part correspon a execucions hipotecàries (embargaments d’una propietat per vendre-la per l’impagament d’una hipoteca) i la resta són llançaments per l’aplicació de la llei d’Arrendaments Urbans executats (per l’impagament del lloguer). En concret, el segon trimestre van ser 56 per no haver pagat la hipoteca i 140 per no abonar el lloguer. Tant uns com altres han baixat respecte als del primer trimestre, 63 i 190, respectivament, i també en comparació amb un any enrere (107 i 166). No obstant, si es té en compte tot el semestre, s’han practicat 22 llançaments més per impagament de lloguer que entre el gener i el juny del 2018, i els desnonaments hipotecaris han descendit en 69.

Un portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va atribuir el descens dels desnonaments al fet que “les grans forquilles, bancs i fons voltors han d’aplicar la llei 24/2015 i oferir un lloguer social en lloc de desnonar”. Tanmateix, va denunciar que hi continua havent massa desnonaments i la falta d’habitatges de lloguer social.

Respecte a les demandes per clàusules sòl, el primer semestre se’n van presentar 476 als jutjats de Lleida (304 el primer trimestre i 172 el segon), se’n van resoldre 681 (287 i 394) i n’hi havia 1.520 en tràmit (871 i 649).

Per la seua banda, als jutjats mercantils es van presentar 31 concursos de creditors entre l’abril i el juny, un 8,8% menys que tres mesos enrere, però un 40,9% més que els 22 del primer trimestre del 2018. També es van acollir a aquests concursos 14 particulars, que amb els 12 del primer trimestre són 26, gairebé els mateixos que en tot el 2018, quan van ser 28. Pel que fa a les demandes d’acomiadaments, se’n van interposar 202 el segon trimestre, 20 menys que el primer, però un 47,4 per cent més que entre l’abril i el juny del 2018.

Els catalans necessiten per comprar un pis el sou de 8,3 anys

Els catalans necessiten 8,3 anys de sou íntegre per comprar un habitatge, segons la Sociedad de Tasación. Aquesta xifra és la segona més alta de l’Estat i se situa per sobre dels 7,3 anys de mitjana estatal. Així mateix, el preu dels pisos a Lleida va augmentar un 1,8 per cent al juliol respecte al mateix mes de l’any passat, fins a arribar als 1.119 euros per metre quadrat. Només l’increment de Tarragona va ser inferior, d’un 1,5%, malgrat que el preu per metre quadrat és més alt (1.390). A Girona van pujar un 2,9 per cent fins als 1.739 euros/m² i a Barcelona, un 7 per cent fins als 2.688, el preu més alt de tot l’Estat. La mitjana d’augment a Catalunya és del 6,2% (2.361 euros/m²). El rànquing el lidera Madrid, amb una pujada del 10,5 per cent fins als 2.522 euros. L’estudi mostra també que l’índex de confiança immobiliari, elaborat a partir de l’opinió de 548 taxadors, va baixar del 54,7 a 50,9 a Catalunya.