José Luís Ábalos: «Invertir en AVE ha restat recursos de la xarxa convencional»

Quim Torra insta el Parlament a donar una resposta a la sentència del Suprem basada en l’autodeterminació, i insisteix en la desobediència. És partidari d’aplicar una altra vegada l’article 155 si es fan passos en aquest sentit?

Els incompliments i les respostes a ells no han de dependre de la voluntat política, perquè estaríem en una situació d’arbitrarietat, que és el contrari a un estat de dret. El president de la Generalitat no només està obligat a complir la llei, sinó a fer-la complir. L’article 155 de la Constitució està pensat per a fets molt taxats i és molt garantista. No es tracta de ser-ne partidari o no, sinó de si es donen els fets. D’altres fan de l’article 155 una bandera vinculada a la repressió de plantejaments polítics, nosaltres no. No podem plantejar un article 155 preventiu, perquè s’escapa de l’estat de dret. Però si es donen els fets i es posa en qüestió el funcionament dels serveis públics, o hi ha un ús de la institució que surt de l’ordenació jurídica, el recurs hi és.

Dijous els comandaments dels Mossos es van sentir menyspreats pel discurs del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya. Confia el Govern espanyol en els Mossos d’Esquadra?

Tenim confiança en la professionalitat i lleialtat d’un cos que és part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

I si es veuen en la disjuntiva d’obeir la Generalitat o el Govern central?

Saben perfectament a qui han d’obeir com a professionals que són. No existeix l’obediència deguda en un estat de dret. Encara que hi hagi una ordre, si contravé la llei un no està obligat a complir-la, així que no hi ha conflicte institucional o de subordinació. El Govern i el ministre de l’Interior tenen confiança en aquest cos.

Veu viable una sortida a curt termini al conflicte a causa del procés?

La sortida l’han de donar els que ens van ficar en això. El gran problema del procés és que no hi ha full de ruta. Ho han plantejat precipitadament, pel que fos, i han ficat bona part de la població en un procés que no se sap què pretén més enllà de la meta final.

Vostè també dormiria malament en un Govern amb UP?

Sentir-se vigilat no és agradable, i menys al govern. Podem va dir que volia ser-hi per vigilar que el Govern compleix. S’està veient que hauria estat un gran error. Hauríem evitat les eleccions i confirmat el relat de la dreta sobre els nostres socis, que volíem trencar Espanya, que Sánchez volia governar a qualsevol preu... i s’ha demostrat que era un pur conte.

I si el 10 de novembre el repartiment de diputats per blocs és similar, com se soluciona el bloqueig?

Ho han de solucionar els bloquejadors, que ara advoquen pel desbloqueig. A l’abril es va plantejar un plebiscit sobre el president Sánchez, amb el veto de Cs, amb el PP dient fora l’okupa i la foto de Colón amb Vox. Resposta: Sánchez va aconseguir 123 diputats i el segon, 66. El relat de la dreta ara és oferir pactes d’estat, però el primer és respectar el resultat i permetre formar govern.

Vostè és partidari o no de peatges a les autovies?

Sóc partidari d’un acord sobre com mantenir-les. A la resta de les infraestructures l’usuari paga. Si utilitza el ferrocarril, l’avió o el vaixell, paga, però en aquesta, curiosament no ho tenim clar. No anteposo cap model, però hi ha un ús que costa diners. No només la construcció, sinó la conservació, i els pressupostos de l’Estat arriben on arriben. La xarxa de carreteres creix més que l’assignació pressupostària, de manera que cada vegada hi ha menys diners per a conservació i ens trobem en situacions molt delicades per finançar la conservació de carreteres. També hi ha hipocresia. No pot ser que el PP faci campanya en contra quan estant al Govern, el 2012 i a començaments del 2018, va plantejar per dos vegades una proposta de peatge en autovies.

En aquest context, no podria prorrogar la concessió que està a punt de vèncer de diverses autopistes?

Aquest Govern és l’únic que no ha prorrogat la concessió d’una autopista que hagi finalitzat. Hem alliberat l’AP-1 a Burgos i al desembre s’alliberarà l’AP- 7 entre Tarragona i Alacant i la Cadis-Sevilla. També és el Govern que més ha augmentat les bonificacions per a l’ús de l’autopista.

La Generalitat planteja ampliar fins a Lleida la desviació obligatòria de camions a l’autopista des de l’N-240. Ho veu viable?

Quan vam arribar al Govern vam assumir el projecte del PP i el vam agilitzar molt perquè fos efectiu a l’estiu. No vam entrar en una ampliació per evitar ajornar-lo. Podríem revisar-lo, clar que sí, de fet ho estem fent.

La concessió de l’autopista AP-2 acaba el 2021. Podria utilitzar-se com un tram d’autovia Lleida-Tarragona?

Hem de dotar de racionalitat el conjunt d’infraestructures. On n’hi ha una no en podem fer una altra de doble. A l’AP -7, ja hem encarregat un projecte per a les connexions. Però cal racionalitzar-lo, perquè si no serà una via d’alta capacitat. Acabo de veure el conseller i estem d’acord a coordinar-lo. Aquí la Generalitat sí que té un model clar, que és l’eurovinyeta. Nosaltres no tenim un model prefixat

La línia ferroviària Lleida-Manresa està en mal estat. Hi ha alguna previsió d’inversió o de traspàs a la Generalitat?

En matèria ferroviària creiem que el país ha invertit moltíssim en alta velocitat.

Massa?

Molt. Ho deixarem aquí. Som el segon país del món en quilòmetres d’alta velocitat. És una altíssima inversió i això ha suposat treure recursos de la xarxa convencional i Rodalies. Nosaltres vam intentar girar aquest rumb als pressupostos que desgraciadament no van sortir. Aquí es plasmava un clar canvi de política en favor de la xarxa convencional i Rodalies, que mou 440 milions de viatges. Hi ha un canvi de posicionament polític. A Rodalies de Barcelona, en el temps que portem, hem invertit 450 milions. La nostra aposta va per modificar el model.