Tecnologia per netejar clavegueres de Lleida

Netejar el clavegueram sense anar a cegues. Això és el que fa la concessionària del subministrament d’aigua, Aigües de Lleida, després de la recent adquisició d’una perxa telescòpica que porta incorporada una videocàmera que, a través d’una tablet, permet veure l’estat dels 334 quilòmetres de clavegueram per a un manteniment preventiu. “Posem la perxa dins d’un pou i la càmera visiona la claveguera fins a una longitud de cinquanta metres, que és on es troba el següent pou”, explica el tècnic responsable del clavegueram, Raúl Prieto. Gràcies a una tauleta, els empleats veuen en directe com estan les clavegueres, si hi ha una fissura, si creixen arrels d’arbres o si s’ha format un tap de tovalloletes d’un sol ús, que és el més habitual, que impedeixi el flux d’aigües residuals. “D’aquesta manera, apliquem la millor eina per netejar, ja que amb el mètode que utilitzàvem abans, amb una càmera robot que no era del tot efectiva, anàvem una mica a cegues i de vegades no encertàvem amb el mètode de neteja”, afirma el gerent d’Aigües de Lleida, Joan Casanovas, que afegeix que, d’aquesta manera, “optimitzem el procés”.

La xarxa de clavegueram té 334 quilòmetres i Aigües de Lleida en neteja 34 a l’any per contracte

En cas que hi hagi un tap per graveta, sediments o tovalloletes utilitzen una mànega a pressió.

Aquest nou equipament, que va costar 20.000 euros, es va adquirir fa quatre mesos i l’utilitzen diàriament. “Per contracte, hem de fer un manteniment preventiu de 34 quilòmetres del clavegueram a l’any”, assenyala Prieto, que calcula que “diàriament netegem quatre-cents metres amb els dos camions que tenim”. Casanovas afegeix que “hi ha dos tècnics per vehicle i dos persones més van per la ciutat amb una hidronetejadora que treu aigua a pressió. Ara, una altra persona analitza trams amb la càmera i informa de quins equips són necessaris per a la neteja”. D’altra banda, l’empresa ha netejat un miler d’embornals repartits en trenta zones identificables com a “vulnerables” de la xarxa de sanejament de la ciutat. En total n’hi ha 14.000.

En aquest sentit, diu que on més s’actua és en els establiments d’hostaleria, “encara que ja n’hi ha bastants que el guarden en un pot i el reciclen”. Precisament, Casanovas reclama a la ciutadania que faci el mateix “i recicli l’oli”, a més d’evitar tirar tovalloletes.

Cada lleidatà tira pel vàter gairebé dos quilos de residus a l’any

A la depuradora es van recollir l’any passat un total de fins a 240,9 tones de tovalloletes humides, plàstics, burilles, tampons i preservatius que es van tirar indegudament al vàter, la qual cosa representa gairebé dos quilos per habitant. “El que més netegem a les connexions de servei de les cases són embussos causats per tovalloletes humides, ja que s’enganxen a les arrels dels arbres, en canonades o a les escales dels pous i acaben formant una bola”, explica Prieto, que afegeix que “un altre problema és l’oli utilitzat que es tira pel desaigüe”.