TRIBUNALS JUDICI
Les acusacions veuen múltiples proves contra Lanuza com a autor del crim d'Acadèmia
L’ADN als pantalons de la víctima i les càmeres, elements en contra seu || Reitera que és innocent i que viu “una situació kafkiana” mentre que el jurat popular es tanca avui a deliberar
La Fiscalia i l’acusació particular van mantenir ahir a l’última sessió del judici del crim del carrer Acadèmia que Jordi Lanuza “és l’única persona que va poder matar Amparo Soler” perquè va ser l’única persona que va entrar al domicili en l’interval en què es va produir la mort violenta, hi ha multitud de proves i d’indicis que apunten a la seua autoria, algunes de les quals claus com les seues restes biològiques (ADN) als pantalons que portava la víctima. Altres indicis rellevants per a les acusacions són els enregistraments de les càmeres de seguretat, les contradiccions en què l’acusat ha incorregut al llarg del procés, el veí que el va veure pujant cap al pis de la víctima i que la investigació dels Mossos d’Esquadra “ha permès desmuntar la coartada que es va fer per ocultar la culpabilitat”, tant per a la fiscal com per a l’advocada de la família, Marta Duró.
Les parts van presentar ahir els seus informes a la sisena i última sessió del judici, que va començar dilluns de la setmana passada. El jurat popular es tancarà avui a deliberar per emetre un veredicte, que haurà de dirimir com a principal objecte si Lanuza, que era l’home que va instal·lar la fibra òptica a la víctima, és l’autor de la mort violenta. La Fiscalia considera que l’acusat és autor d’un delicte d’homicidi amb l’agreujant d’abús de superioritat pel qual sol·licita una condemna de 15 anys de presó. En canvi, per a l’acusació particular es tracta d’un delicte d’assassinat perquè hi va haver traïdoria ja que la víctima no es va poder defensar. En aquest cas, demanen una pena de vint-i-dos anys i mig de presó.
Fiscalia creu que la víctima va poder defensar-se mentre que l’acusació diu que l’atac va ser inesperat
La representant del Ministeri Públic va concloure que “hi ha una pluralitat d’indicis de l’autoria i un element clau, les restes biològiques als pantalons de la víctima”. L’acusat ho va atribuir a una hemorràgia que va patir quan va anar a instal·lar la fibra al domicili de la víctima un mes abans del crim. Per la seua banda, l’advocada de la família, Marta Duró, va recordar que “la víctima no coneixia el caràcter extremament violent de l’acusat”, amb referència que l’Audiència el va condemnar el 2005 a cinc anys per lligar al llit la seua exdona i agredir-la durant nou hores. Duró va afegir que Amparo Soler “no va poder defensar-se perquè va ser un atac brutal i inesperat”. En canvi, per al lletrat de la defensa, Roberto Salom, que en demana l’absolució, les acusacions es basen en hipòtesi i sospites i els Mossos van haver d’obrir altres línies d’investigació. Finalment, Jordi Lanuza, a l’al·legat final, es va dirigir al jurat i va reiterar la seua innocència, va assegurar viure una situació kafkiana, va dir que era una bona persona i va demanar als membres del jurat “que sigueu justos”.