Paeria i Diputació clamen arran de la “injustícia” i suspenen activitats

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va anunciar ahir, acompanyat de tot el govern (ERC, JxCat i Comú), la suspensió de l’activitat institucional de la Paeria dels pròxims dies, entre les quals el ple de les ordenances fiscals del 2020 i els comptes generals de l’any 2018 previst per demà.

Al seu lloc, se celebrarà un ple extraordinari perquè tots els grups puguin posicionar-se respecte a la sentència. Pueyo, en una declaració institucional, va considerar que el judici “no ha tingut en compte els fets, sinó sobretot les idees dels encausats, i s’assembla molt a una revenja política”. “Votar o fer el possible perquè es pugui votar no es pot considerar un delicte, en democràcia”, va indicar, i va exigir “l’amnistia dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la suspensió de les causes que afecten centenars de persones per motius polítics”.

Va reclamar que “l’Estat espanyol reconegui la legitimitat democràtica de les institucions catalanes i els seus representants i s’aprovi una llei clara d’amnistia i llibertat”.

Va afirmar que aquesta sentència “posa en dubte la continuïtat de l’estat de dret a Espanya” i va defensar que “els conflictes polítics només es poden resoldre amb diàleg i més política”. “Hem d’agafar la bandera de la democràcia i de les llibertats, allargar la mà i estar oberts a dialogar serenament amb tots.”

Per la seua banda, el president de la Diputació, Joan Talarn, va dir que “no hi ha sentència justa que no sigui l’absolució”. “El que ha culminat avui és un atac sense precedents a les llibertats d’un poble”, va escriure al seu compte de Twitter abans de viatjar a Barcelona per mostrar suport a la declaració del president Torra. Talarn va informar que la Diputació suspenia totes les activitats públiques previstes per ahir i va convocar un ple extraordinari per avui. Així mateix, els vicepresidents Jordi Latorre, de Junts; i Estefanía Rufach, d’Esquerra Republicana, van llegir la moció de rebuig de la sentència consensuada pels dos grups i el Comú de Lleida i van apuntar que la sentència és “injusta i desproporcionada” i que “la democràcia a Espanya mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort”.

A la declaració es va afirmar que la causa “ha estat un judici polític que no s’hauria hagut de produir mai”, per la qual cosa es va reclamar la seua posada en llibertat.

Es va afegir que les condemnes “han estat dictades més amb un ànim de revenja de les estructures de l’Estat contra el poble català pel referèndum de l’1-O del 2017 que no amb la voluntat d’impartir justícia”. Van reivindicar “el dret a l’autodeterminació” i van instar a mobilitzar-se, “reclamant diàleg, reivindicant la via democràtica de resolució del conflicte”.