Cap institut públic de la capital no opta a acollir les pràctiques de futurs professors

Cap institut públic de la ciutat de Lleida s’ha presentat al concurs de selecció de centres que va convocar el departament d’Educació per acollir estudiants en pràctiques del màster de Formació de Professorat d’Educació Secundària. Després del boicot que van protagonitzar l’any passat els instituts, quan ja no van acceptar aquests alumnes fins que no se’ls compensés la càrrega de treball extra que suposa tutoritzar-los ja sigui econòmicament, amb menys hores lectives o amb una certificacion acadèmica, Educació va introduir canvis en la normativa, però no han resultat del tot satisfactoris.

Fins llavors, tots els centres podien acollir aquests alumnes en les pràctiques obligatòries i Educació va optar per obrir una convocatòria pública perquè s’hi presentessin voluntàriament els que hi volguessin participar i seleccionar un màxim de seixanta en tot Catalunya per al curs 2019-2020. S’hi han inscrit 118 en total, dels quals nou de la província de Lleida. De la capital, no s’hi ha apuntat cap institut de Secundària públic, però sí que hi han fet quatre centres concertats o privats, com Maristes, Episcopal, Claver i el centre de formació Ilerna, així com el llistat de presentats el Centre de Formació d’Adults Enric Granados. Pel que fa a comarques, al llistat figuren l’Escola Agrària del Pallars, l’institut Hug Roger III de Sort i el Francesc Ribalta de Solsona. La nova normativa detalla que el professorat dels centres de Secundària que actuï com a mentor de pràctiques dels estudiants universitaris en els centres formadors obtindrà un certificat d’Educació que tindrà efectes en els concursos de mèrits.

Els docents que participin en la formació també tindran una certificació oficial, la possibilitat de col·laborar amb la universitat amb investigacions conjuntes i publicacions científiques, com també un certificat d’innovació.

El representant dels centres de Secundària a la comissió de pràctiques va remarcar que aquestes modificacions que hi ha incloses al decret són “una millora, però insuficient”, i va assegurar que van decidir col·lectivament no presentar-se a la convocatòria. Continuen reivindicant una compensació en forma de recursos, reducció d’hores lectives o de guàrdies i més implicació de les universitats. “Cobren molts diners per aquest màster (uns 2.500 euros) i el decret explicita que no poden donar cap compensació econòmica”, va criticar el representant.

Plantegen que Educació gestioni la formació

El representant dels centres de Secundària a la comissió de pràctiques assegura que van proposar al departament que sigui íntegrament Educació qui gestioni la formació d’aquests alumnes en pràctiques, no les universitats. “Per exemple, que els docents de Secundària els imparteixin teoria a la tarda i les pràctiques siguin al matí, o al revés. I es podrien contractar professors universitaris per a determinats temes concrets”, va assenyalar. Va considerar que, d’aquesta manera, el màster seria “menys car”. “Són alumnes universitaris, però els estem formant nosaltres [els centres de Secundària]”, va subratllar.