Condemnat un menor de Lleida per portar un cotxe sense carnet

L’Audiència de Lleida ha condemnat un menor a un any i quatre mesos de llibertat vigilada per un delicte contra la seguretat viària i un altre per resistència als agents de l’autoritat. D’aquesta forma, el tribunal rebutja el recurs presentat per la defensa del jove contra la sentència dictada en primera instància pel Jutjat de Menors de Lleida, que va considerar provat que l’acusat era responsable dels delictes que li van imputar els agents.

Segons relata la sentència, la denúncia de la Guàrdia Urbana recollia que el menor conduïa un vehicle malgrat no que no tenia llicència per fer-ho i que, a l’adonar-se de la presència policial, va baixar del turisme i va sortir corrents, per la qual cosa es va iniciar una persecució. El tribunal assenyala que el menor va fer cas omís a les indicacions dels agents i que, quan aquests el van atrapar, va empènyer un d’ells i hi va forcejar resistint-se a la detenció. La defensa afirmava que no hi havia prou proves que acreditessin l’autoria del seu client, encara que el tribunal recorda que en la declaració, l’agent va assenyalar que el menor era la persona denunciada i que anaven perfectament uniformats, per la qual cosa l’adolescent coneixia la seua condició d’agents de l’autoritat. Així mateix, l’Audiència afegeix que el menor no va anar a declarar al judici, per la qual cosa va perdre la possibilitat de fer al·legacions. Per aquests fets, condemna el menor a un any i quatre mesos de llibertat vigilada pels delictes contra la seguretat viària i de resistència a agents de l’autoritat.

Segons l’última estadística de l’INE, els jutjats lleidatans van condemnar l’any passat 122 menors, dels quals el 40% havia comès més d’un delicte. Per edats, 23 d’ells només tenien 14 anys. L’estadística assenyala que en total durant l’any passat es van aplicar 188 mesures judicials contra menors. La majoria van ser condemnes de llibertat vigilada, la prohibició d’atansar-se o comunicar-se amb la víctima o la imposició de tasques socioeducatives. Així mateix, es va acordar l’internament en centres de menors en divuit casos, tres dels quals en règim tancat.