Aturada massiva d'alumnes i elevada de docents

La vaga general va tenir una especial incidència en el sector educatiu de Lleida. El seguiment per part dels estudiants universitaris, de Batxillerat, FP i segon cicle d’ESO va ser massiu, especialment en centres públics, mentre que entre el professorat va ser desigual, encara que en conjunt va rondar el 50% a la pública i va ser inferior a la concertada. A la UdL i en molts centres de Secundària l’aturada va ser secundada per entre el 90% i la totalitat dels alumnes.

Això va succeir, per exemple, als instituts La Caparrella, Escola del Treball, Joan Oró, Ronda, Màrius Torres, Gili i Gaya, Manuel de Montsuar, Josep Lladonosa, Torre Vicens (tots a Lleida ciutat), Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, Aubenç de Oliana, Els Planells d’Artesa de Segre, a l’institut La Segarra de Cervera, els dos de Tàrrega i el de Guissona.

El seguiment de l’aturada va ser més gran entre els professors de la pública que als centres concertats

En d’altres, com el Guindàvols i el Maria Rúbies de Lleida, va superar el 80%. Pel que fa al professorat, va superar el 70% i en algun cas va ser gairebé total en centres com el Josep Lladonosa, Manuel de Montsuar o Els Planells. En d’altres va ser inferior, com a La Caparrella (21%), Escola del Treball (28,5%), Maria Rúbies (30%). Gili i Gaya (30%), o Torre Vicens (40%).

A Primària, l’aturada entre els docents també va ser desigual, encara que en nombrosos centres va rondar o va superar de llarg el 50%, com a les escoles La Mitjana i Frederic Godàs de la capital o la de Soses, mentre que a la Jacint Verdaguer de Tàrrega només van treballar 4 dels 35 mestres, i tres d’ells la van fer forçats per cobrir els serveis mínims. A més, encara que en aquesta etapa els alumnes no té dret a la vaga, moltes famílies van optar per altres alternatives i no els van portar als centres. Així, al col·legi Maria-Mercè Marçal de Tàrrega només van acudir 21 dels seus 317 alumnes i al Jacint Verdaguer, 57 de 442, mentre que el Frederic Godàs ho van fer 170 de 500.

La Generalitat només va facilitar dades de seguiment del professorat a nivell de Catalunya. A la pública va ser del 42,5%; a la privada, del 24,6%; a la concertada, del 33,3%; i a la universitat, del 90%

En un altre ordre de coses, el posicionament de la UdL aprovat dijous al claustre insta a crear “una comissió d’avaluació econòmica que estudiï quines accions es poden emprendre per revisar els contractes existents i futurs de subministrament de serveis amb criteris de sostenibilitat, proximitat i compromís amb els valors democràtics”, després de canviar el text inicial que parlava d’“empreses de caràcter antidemocràtic”.