L'assassinat d'Acadèmia, de 15 a 22,5 anys de presó

El jurat popular ho va tenir clar i en tot just 24 hores de deliberació va considerar per unanimitat que Jordi Lanuza, un instal·lador de fibra òptica, va assassinar Amparo Soler, una funcionària d’Ensenyament de 61 anys, al seu domicili del carrer Acadèmia el 17 de febrer del 2017. Serà ara el torn de la presidenta de l’Audiència de Lleida, Lucía Jiménez, que va presidir un judici que es va allargar durant sis dies, que haurà de fixar la condemna per a Lanuza. No és un tema menor, ja que la pena de presó pot oscil·lar des dels 15 anys fins als 22 anys i mig de presó. La pena més elevada és la que ha sol·licitat des de l’inici la família de la víctima, que exercia l’acusació particular i està representada per la lletrada Marta Duró. En canvi, Fiscalia, després del veredicte, va modificar la seua acusació i va passar de demanar 15 anys per homicidi a 21 anys per assassinat. La defensa, a càrrec de Roberto Salom, es va veure obligada a passar de l’absolució a sol·licitar la pena mínima per assassinat, fixada en 15 anys. La magistrada també haurà de fixar les indemnitzacions per a la família d’Amparo Soler, que pot arribar als 150.000 euros, i si aplica altres mesures després de la condemna com la llibertat vigilada.

El crim del carrer Acadèmia ha estat un dels més rellevants de la crònica negra dels últims anys a Lleida, especialment perquè el presumpte autor no va ser arrestat fins a quatre mesos després, i es van generar múltiples hipòtesis. La investigació policial, sense fissures, ha acabat sent una de les claus per resoldre el crim. De fet, per als Mossos d’Esquadra, Jordi Lanuza va ser l’únic sospitós des del primer moment i l’endemà ja va ser citat a declarar a comissaria, encara que no el van arrestar perquè no tenien prou proves en aquell moment. Els investigadors van aconseguir desmuntar la seua coartada (com les trucades i missatges telefònics que va fer a la víctima per dir-li que no l’havia localitzat) i fer-lo caure en contradiccions gràcies, per exemple, als enregistraments de les càmeres de seguretat del carrer, que van acreditar que va estar 34 minuts a l’interior de l’edifici en el qual vivia la víctima.

Els Mossos no van detenir Jordi Lanuza fins al juny del 2017, quatre mesos després de la mort violenta

Determinants també ha estat els testimonis, com el veí del segon que es va creuar Lanuza, i les anàlisis de les gotes de sang que hi havia a la butxaca dreta de la part posterior dels pantalons que portava posats la víctima, que va certificar que contenia el perfil genètic (ADN) de l’acusat. Així mateix, la valoració dels forenses, que van afirmar que la víctima amb prou feines va poder defensar-se del seu agressor, ha estat determinant perquè el jurat hagi considerat que el crim d’Acadèmia no va ser un homicidi, sinó un assassinat en tota regla.