ECONOMIA TECNOLOGIA
Deu anys de parc científic
Les instal·lacions de l’antiga caserna de Gardeny han passat d’acollir uns sis-cents empleats a tenir-ne més de 1.500 repartits entre 122 empreses || Els responsables del consorci, empreses i centres implicats destaquen que ha transformat el sector tecnològic de Lleida
El parc de Gardeny va complir ahir el desè aniversari. El 26 d’octubre del 2009 es van inaugurar les instal·lacions, els tres edificis en forma d’H, després que s’hagués posat en marxa cinc anys abans es pot dir que precàriament en diferents edificis de l’antiga caserna d’artilleria. Així que quan es va inaugurar, comptava amb uns sis-cents treballadors, que una dècada després ja són més de 1.500 d’un total de 122 empreses. Les que hi aporten més empleats són dos multinacionals, Indra i GFT, i tres firmes locals: IFR, Semic i Lleida.net, segons la informació facilitada per la gerència del consorci, integrat a parts iguals per la Paeria i la Universitat de Lleida (UdL).
A l’hora de fer balanç d’aquesta dècada, els diferents actors implicats coincideixen que és molt satisfactori. El rector de la UdL i actual president del consorci, Jaume Puy, afirma que el parc “s’ha consolidat com un valor important per al territori”, a més de generar un gran volum d’ocupació per a titulats universitaris. Entre els reptes de futur, destaca la necessitat d’augmentar més la implicació de la UdL i les empreses que treballen en l’àmbit d’R+D per enfortir la interconnexió. Per la seua banda, el gerent del consorci, Miquel Aran, considera que “és un èxit i un orgull per a la ciutat, ja que hi ha moltes ciutats més grans o de la nostra mida que voldrien un parc com aquest”. Així mateix, va anunciar un estudi de l’impacte econòmic a la ciutat i el territori per quantificar-lo.
Més del 95 per cent dels titulats a la UdL d’enginyeria troben una sortida laboral al parc
La valoració també és més que positiva per part de la directora de l’Escola Politècnica de la UdL, Magda Valls. “Ha permès atreure a Lleida empreses tecnològiques de primer nivell i per als nostres titulats en enginyeria ha suposat una oportunitat d’inserció laboral, que supera el 95 per cent, en bona part gràcies a la demanda de les firmes del parc”, subratlla. Valls afegeix que també col·laboren amb empreses de Gardeny en projectes d’investigació i que els alumnes tenen l’oportunitat de disfrutar de beques o fer pràctiques i el màster amb formació dual en empreses. “Hi ha un pool empresarial que ha ajudat a canviar la fotografia tecnològica i industrial de la ciutat, encara que és bastant desconegut pels ciutadans”, va concloure
Les empreses comparteixen aquesta visió positiva. Almenys, així ho expressa Oscar López, director general i soci fundador de Semic. “La nostra ubicació al parc ha estat clau per col·laborar amb empreses del sector i amb la Universitat de Lleida, que és determinant en la transmissió de coneixements empresa-universitat i en la captació de talent a la ciutat.” Així mateix, assenyala que quan es van instal·lar a Gardeny fa nou anys donaven feina a vuitanta persones, la meitat de les quals es van traslladar al parc. Ara, són més de 250 en set seus en d’altres tantes ciutats, 140 de les quals a Gardeny.
Paradoxalment, és Madrid qui té en gran mesura la clau del Parc de Gardeny. I és que aquest arrossega un deute d’uns quaranta milions d’euros generat perquè va ser construït gràcies a crèdits facilitats pels ministeris d’Economia i Indústria i no té capacitat per tornar-los, igual que la pràctica totalitat dels parcs científics que hi ha a Catalunya i Espanya.
En aquest sentit, Jaume Puy afirma que “la solució no és fàcil”. Ara, el parc sol·licitarà acollir-se a la moratòria oberta pel Govern per a tots els parcs. No obstant, va precisar que aquest és només per a tres o quatre anys i no afecta tot el deute. Per això, estan negociant un refinançament global i espera que la conselleria d’Empresa i Coneixement compleixi amb el compromís de sufragar les quotes dels parcs catalans si el Govern tira endavant el seu pressupost.
També va afegir que la Diputació ha aportat aquest any 150.000 euros.
El rei ha passat d’inaugurar-lo a ser persona no grata a la UdL
El rei Felip VI va presidir l’estrena oficial del Parc de Gardeny, llavors com a príncep d’Astúries. A més, havia fet el mateix tres anys abans amb la col·locació de la primera pedra de les obres. Curiosament, deu anys després l’ara rei ha estat declarat persona no grata per la Universitat de Lleida, la institució titular del parc juntament amb la Paeria. Així ho va aprovar la setmana passada un claustre extraordinari de la UdL que va rebutjar la sentència contra els líders del procés i que també va declarar no grata la lleidatana Teresa Cunillera, actual delegada del Govern a Catalunya i que l’any 2009 va participar en la inauguració del parc com a vicepresidenta primera del Congrés.