Arranca una campanya polaritzada i més oberta que mai a Lleida

Eleccions generals. Una altra vegada. Arranca la quarta campanya electoral en quatre anys. Dia de la marmota en ple Tots Sants. Si les enquestes s’hi atansen, el PSOE de Pedro Sánchez guanyarà les eleccions millorant resultats (entre 133 i 150 diputats) i amb un únic soci podria governar, al contrari del que va ocórrer el 28 d’abril. També puja el PP de Pablo Casado (74-81 escons), encara que es queda lluny de tenir opcions de formar govern amb Ciutadans, que perd força (amb una forquilla que va de 27 a 35 escons), i Vox, que també es desinfla. Per contra, Unides Podem, amb Pablo Iglesias al capdavant, es manté amb entre 37 i 45 diputats. Així almenys ha dibuixat el CIS l’hemicicle. A Catalunya, ERC guanyaria amb claredat (16-18) i el PSC se situaria com a segona força (13-14), mentre que JxCat perd suports (4-6). Això sí, l’enquesta es va fer abans de fer-se pública la sentència pel judici de l’1-O, que va condemnar a un segle de presó els líders independentistes, i d’exhumar-se les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Són els dos grans temes que han encès tertúlies i han generat titulars incendiaris en les últimes setmanes. Catalunya està en el punt de mira i ha estat monotema durant tota la precampanya, arran dels disturbis per les protestes contra la sentència del tribunal Suprem. Màxima polarització entre independentistes i constitucionalistes, que es presenten com dos blocs antagònics, malgrat haver arribat a acords electorals després de les municipals.

El cap de llista d’ERC per Lleida, Xavier Eritja, va obrir la campanya ahir reivindicant “la llei d’amnistia” com “l’únic espai que permet resoldre el conflicte Catalunya-Espanya”. Eritja ha passat de ser nou en política a tot un veterà, ja que es va estrenar a la campanya del 2015 i ja ha estat diputat en tres legislatures. Repeteix com a candidat i les enquestes el donen com a guanyador. Repeteixen tots els cap de llista amb l’excepció de Jordi Turull, que va encapçalar la llista de Junts per Catalunya des de la presó a l’abril, però ara ha estat inhabilitat en aplicació de la sentència del judici per l’1-O, que l’ha condemnat a 12 anys de presó per sedició i malversació. La número dos, Concep Cañadell, que ja el va representar en els debats i en els actes electorals a l’abril, agafa ara les regnes de la candidatura. “Necessitem un projecte per a Catalunya”, va reivindicar. L’exregidor de la Paeria Francesc Gabarrell serà l’únic candidat que debuta i és que per primera vegada la CUP ha decidit presentar-se a unes generals. El PSC torna a apostar a Lleida per Montse Mínguez, que va aconseguir recuperar a l’abril l’escó perdut el 2016 i planteja un “sí rotund al desbloqueig”. Dante Pérez també repetirà com a cap de llista del PP, que ara no té representació. Ciutadans torna a posar Maria Burrel com a número 1 per Lleida i Vox manté la confiança en Miquel Bonastre.

Poc més de 315.000 electors elegiran quatre dels 350 diputats. Cada vot compta, com es va poder comprovar el 2016, quan només 1.940 paperetes van decidir el disputat quart escó. En aquella ocasió el va perdre Mònica Lafuente, del PSC, a favor de José Ignacio Llorens, que va aconseguir la seua vuitena legislatura.

Així que el quart diputat de Lleida, que sempre balla, va estar molt disputat. Segons el CIS, la batalla seria entre JxCat, que podria veure perillar la seua representació, i ERC, que podria passar de dos a tres representants. Més segur sembla l’escó del PSC.

Arriba l’hora de la veritat. En deu dies, de les enquestes als resultats.

Una campanya atípica d’una setmana 6 mesos després del 28-A

Campanya light, de només una setmana per compensar el desgast que suposa haver celebrat quatre eleccions generals en quatre anys. Mariano Rajoy no va aconseguir formar govern a la primera el 2015 i va haver de repetir les eleccions generals sis mesos després. Va aconseguir la presidència, però el socialista Pedro Sánchez va presentar una moció de censura per sorpresa i hi va haver canvi de president. Sánchez va guanyar les eleccions del 28-A però, com Rajoy, no va assolir els suports necessaris per aconseguir ser investit president.