Jaume Moya, candidat d'ECP: «Sánchez ha preferit jugar-se-la per buscar altres majories»

Com hem arribat a una altra repetició electoral?

Que en quatre anys hàgim tingut quatre eleccions, a la pràctica, el que representa és un bloqueig del govern, per no dir un desgovern. Per això nosaltres volíem un govern d’esquerres i vam treballar amb el PSOE per aconseguir-ne un que es posés a treballar. Al senyor Pedro Sánchez no li va semblar bé i ha preferit jugar-se-la per intentar buscar unes majories alternatives.

Quin canvi de panorama polític hi ha del 28-A al 10-N?

El que és fonamental és que el 10-N es repeteixi a Pedro Sánchez que la ciutadania vol un govern de progrés, del canvi, d’esquerres. I que li quedi clar allò que ja li hauria d’haver quedat clar la famosa nit electoral: “Amb Rivera no.” Ara hauríem d’afegir “i amb Casado, tampoc”.

Si el repartiment d’escons del 10-N és similar al de les eleccions de l’abril, es tornaran a asseure a negociar un govern de coalició amb el PSOE?

Evidentment. Ens presentem com una força útil. Nosaltres governarem i farem un govern per fer possibles els nostres compromisos polítics, que van més enllà dels nostres compromisos electorals. Això només es pot fer possible incorporant-nos en un govern decidit a fer polítiques d’esquerres, que és el que esperem que vulgui fer Pedro Sánchez.

En uns comicis polaritzats com els del 10-N, creu que tenen l’oportunitat de recuperar l’escó perdut a l’abril?

Sí. Ens presentem com l’única força capaç de pactar amb totes les forces d’esquerres per posar en negre sobre blanc les reformes necessàries per donar estabilitat al mercat laboral, entre altres coses.

Quin efecte tindrà la sentència de l’1 d’octubre pel que fa als resultats?

La sentència és enormement injusta. Porta a una regressió en conquestes de drets que feia més de trenta anys que treballàvem. Ha suposat una gran frustració i una resposta als carrers, que veiem expressada de diverses formes. Aquesta polarització i el soroll poden trencar aquesta confiança i pot suposar que la gent es quedi a casa el 10-N. Això seria un enorme error. La sentència pot ser una ruptura definitiva i molt perillosa.

Quina opinió té respecte als episodis de violència després de la sentència?

Mereixen una absoluta reprovació. Em semblen un enorme error. També em sembla reprovable la resposta autoritària que s’ha donat des de les forces policials, tant per part dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Nacional.

De quina forma s’han de gestionar els óssos al Pirineu?

La reintroducció és un fenomen absolutament positiu. És fonamental que això no coarti altres vies de desenvolupament econòmic o la ramaderia. S’han de trobar fórmules de convivència. Quan hi hagi casos peculiars com els de Goiat o Cachou, que se’n faci un seguiment i si és necessari, com a última opció i seguint els protocols del programa Piroslife, que es localitzin i es retirin.

Què s’hi juguen les comarques de Lleida, en aquestes eleccions?

L’N-240, ja que portem anys parlant de dotar-la de seguretat i continua sent un punt negre. El 2021 s’alliberarà el peatge de l’AP-2, ja veurem quin model de gestió volem i com aconseguim que absorbeixi el trànsit pesant i descongestioni la carretera, i només amb el trànsit local i les rotondes es doti de seguretat l’N-240. La mateixa demora la tenim a les carreteres N-230, N-260 i el pla de l’estació de Lleida. També respecte a la política de regs. Per exemple, la modernització del Canal d’Urgell, en la qual l’Estat té part de la responsabilitat a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Què s’ha de fer amb l’Eix Pirinenc, la carretera N-260?

S’ha d’estudiar i fer túnels on sigui necessari i cal eixamplar-ne alguns punts. Ha de ser un instrument d’equilibri i equitat territorial. Un dels grans dèficits del Pirineu i del pla és la despoblació i sense unes condicions de seguretat per accedir a aquests pobles, estan condemnats.

Com s’ha de millorar el servei ferroviari de Lleida?

Lleida és l’única capital catalana sense una xarxa de Rodalies. Hi ha d’haver trens que permetin la mobilitat a la classe treballadora. Que es pugui viure a Mollerussa, Balaguer o Montsó i treballar a Lleida, i viceversa. Hi ha un estudi que va fer el sindicat de Comissions Obreres que proposa, gairebé a cost zero, aprofitar els trens que hi ha per fer una periodicitat de circulacions que uneixin Balaguer, el Pla, les Garrigues i Montsó amb Lleida.