El presumpte homicida d'una lleidatana a Salou diu que no volia matar-la i que es va equivocar

Aquest dilluns ha començat a l'Audiència de Tarragona la repetició del judici contra Claudio Augusto Santana, l'home acusat d'asfixiar una lleidatana que exercia la prostitució a Salou, l'agost del 2016, mentre aquesta es trobava d'esquenes i amb les mans lligades. En el primer judici, l'Audiència va condemnar l'home a tres anys i mig de presó per homicidi imprudent. L’any passat el TSJC va estimar parcialment el recurs de la fiscalia, va anul·lar la sentència i va ordenar repetir el judici. Aquest dilluns, l'acusat ha dit que no volia matar la noia i que es va equivocar. "Hauria d'haver pres precaucions per aquest tipus de pràctiques que sabia que eren molt perilloses", ha declarat. Santana també ha apuntat que va "barrejar" alcohol i drogues.

Durant la presentació de l'informe, el fiscal Ángel Villafranca ha explicat al jurat popular que durant la vista intentarà demostrar que el processat va agafar la víctima del coll i per l'esquena, i que la va estrangular fins a la mort. Segons la fiscalia, no van mantenir relacions sexuals "fortes o dures", i ell la va matar quan el servei sexual contractat ja havia acabat i quan ella ja s'havia vestit per marxar del domicili de l'individu.

El fiscal també ha defensat que la hipoxifília, una pràctica que es porta a terme per obtenir plaer sexual mitjançant l'ofegament, és "una tècnica d'alt risc" i que "no existeixen mecanismes de salvaguarda reconeguts que garanteixin la possibilitat de practicar-les sense riscos". A més, la fiscalia sosté que, si la noia hagués sobreviscut, hauria patit "uns danys cerebrals pràcticament irreversibles o molt greus". La víctima tenia 28 anys i era originària de Lleida.

Santana ha decidit respondre només a les preguntes del seu advocat. "A la presó he tingut temps de pensar en els fets i crec que m'he equivocat, i que hauria d'haver pres precaucions per aquest tipus de pràctiques que jo sabia que eren molt perilloses. Hauria d'haver pres precaucions per no causar aquest delicte, la mort de la Sara", ha declarat, alhora que ha apuntat que es va "excedir" amb el consum de drogues i alcohol, que va "barrejar".

La fiscalia demana quinze anys de presó per un delicte d'homicidi amb l'agreujant d'abús de superioritat. Per la seva banda, la defensa reclama la lliure absolució de l'home i sosté que se l'ha d'eximir dels fets perquè anava drogat i begut, i va confessar els fets als Mossos d'Esquadra. En cas que se'l declarés culpable, l'advocat Rafael Cuéllar ha indicat que, com a molt, caldria imposar-li una pena de multa per un suposat delicte d'homicidi involuntari.

L'home va tornar a ingressar a la presó

El primer judici es va fer a final del 2017, però arran de l'anul·lació de la sentència l'home va quedar en llibertat. Tot i això, l'individu va incomplir la mesura cautelar de compareixences periòdiques al jutjat i el febrer passat l'Audiència de Tarragona en va ordenar la crida, cerca, detenció i ingrés a presó. Finalment, la policia espanyola el va detenir el 26 de juny en un centre comercial d’El Ejido, a Almeria, i l'Audiència el va enviar a la presó per garantir la celebració del judici.

Condemnat a tres anys i mig de presó

Durant la primera vista, l'home va admetre que el 23 d'agost del 2016 va asfixiar la víctima, una noia que exercia la prostitució, mentre aquesta es trobava d'esquenes i amb les mans lligades en el marc d'un joc sexual. El jurat va considerar provat que, tot i que l’acusat en coneixia els riscos, no pretenia ocasionar-li la mort. Segons van precisar, però, no va quedar provat durant el judici oral que la víctima acceptés la pràctica de la hipoxifília. El veredicte assumia que, com a conseqüència del consum d’alcohol i cocaïna, el condemnat presentava efectes euforitzants que van alterar parcialment la seva percepció de situacions de risc.

El mateix dia a la tarda, Santana es va presentar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Salou on va reconèixer haver mantingut les relacions sexuals i va explicar que va trobar morta la noia al llevar-se al matí. Al mateix llocs dels fets va reconèixer voluntàriament davant dels agents haver estat el causant de la mort. L’home va ser condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte d’homicidi imprudent amb els atenuants d’afectació tòxica i alcohòlica, i el de confessió.

Defectes i contradiccions en el veredicte

La fiscalia argumentava el seu recurs amb motius relacionats amb el trencament de les normes i les garanties processals, i infraccions legals. Un d’ells era l’existència de “determinades contradiccions en la motivació de l’acta de votació del veredicte” per part del jurat popular que, al criteri del ministeri públic, haurien d’haver comportat la devolució de l’acta. A més, segons la fiscalia, hi havia certs defectes en la redacció de l’objecte del veredicte -el qüestionari que es lliura al jurat- que serien motiu d’anul·lació de la sentència. En la seva resolució, la Sala Civil i Penal del TSJC ho va compartir i va tombar el procediment.

La principal peça en discòrdia va ser l’onzena proposició del veredicte, que exposava quatre opcions -dues de favorables i dues de desfavorables a l’acusat-. Els nou ciutadans havien de determinar si quan l’home va estrènyer el coll de la víctima amb força, la qual cosa li va produir la mort per asfíxia, sabia o no que podia matar-la, i si tenia o no intenció d’acabar amb la seva vida. Finalment, per sis vots el jurat va acordar que, amb aquella acció, l’acusat advertia el risc que podia ocasionar-li la mort, però no la volia matar. El TSJC va fer notar que, per a aquesta opció, no existia cap base en els escrits de la defensa ni de les acusacions.

Els tres magistrats de l’alt tribunal català van assenyalar que la fiscalia i l’acusació particular havien demanat retirar alguns dels apartats favorables a l’acusat, en considerar que no existia base fàctica ni prova suficient per formular-los. Aquest extrem, però, no es va acabar produint. La magistrada de l’Audiència de Tarragona, afegien, va advertir al jurat que la clàusula en discòrdia era complicada i de difícil redacció, però “no els va explicar com votar-la”, criticava el TSJC.

La sentència del TSJC recollia també que no es va incloure cap pregunta relativa al risc que podia suposar la pràctica sexual de la hipoxifília -que la pròpia defensa havia reconegut durant el judici-, ni les cauteles que hauria pogut adoptar l’acusat per tal d’evitar la mort de la noia. Això, segons el tribunal, hauria propiciat una “resposta més racional” del jurat, atès que ja havia conclòs que la noia no havia consentit aquesta pràctica, que estava amb les mans lligades i d’esquenes, que hi havia una diferència de complexió, pes i alçada molt destacables entre tots dos, i que l’home tenia experiència en aquella pràctica i era conscient dels seus riscos.

El TSJC va veure contradictori que el jurat assenyalés que l’acusat advertia el risc que la pràctica sexual podia ocasionar la mort de la noia, però que no la volia matar, amb el fet que la víctima volgués abandonar el domicili a partir d’una determinada hora i que aquella pràctica no fos consentida. Segons els magistrats, tenint en compte tots els condicionants en joc, era “indiferent” que l’home no busqués la mort de la noia per poder imputar-li un homicidi amb dol eventual, que suposaria una pena més elevada.