Alerten que una de cada quatre farmàcies segueix dispensant antibiòtics sense recepta

El 25% de les farmàcies ven antibiòtics sense prescripció mèdica malgrat que és una pràctica irregular, segons indica la Unitat Territorial d’Infeccions Nosocomials de l’hospital Arnau de Vilanova, que vol assessorar i alertar els farmacèutics lleidatans dels riscos que suposa per a la salut. Estudis que es van dur a terme a Espanya i Catalunya publicats en revistes especialitzades com la nord-americana Clinical Infectious Diseases i la britànica Journal of Antimicrobial Chemotherapy confirmen aquestes dades, van assegurar ahir tant el cap de la Unitat, Alfredo Jover, com un dels seus membres, Fernando Barcenilla, que van alertar que “prendre injustificadament antibiòtics pot generar resistències que facin inservibles aquests fàrmacs quan siguin necessaris”.

Per la seua part, el president del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Josep Aiguabella, va replicar que “no hi ha cap estudi a la província que ho provi [la venda d’antibiòtics sense recepta] i tampoc tinc constància que això passi”. La Unitat de l’Arnau és pionera a Espanya en política antibiòtica i per quart any consecutiu és el centre de l’Institut Català de la Salut (ICS) que ha utilitzat menys aquests fàrmacs, sense evidenciar un augment de la mortalitat.

A més, fa dos anys va posar en marxa un pla que ajuda a decidir si és necessària la prescripció d’antibiòtics en l’Atenció Primària, en què el 35 per cent de les visites són per infeccions, la meitat de les quals d’orina. “Hi ha almenys un referent en cada Àrea Bàsica que recomana als metges si és necessari prescriure antibiòtics”, va explicar Jover. Va afegir que “hem reduït en un 65 per cent l’ús de la ciprofloxacina per a les infeccions d’orina, que provoca molts efectes secundaris (ruptura de tendons, deliris, aneurismes, convulsions i despreniments de retina) i és un gran inductor de resistències”. Jover va apuntar que el 28 per cent d’aquestes malalties ateses a Urgències les causen els antibiòtics. “Volíem reduir l’agressivitat”, va dir Barcenilla, que va explicar que “a partir de dades de cultius d’orina vam comprovar que hi ha altres antibiòtics eficaços, que no produeixen resistències, i amb menys efectes secundaris, com la fosfomicina i nitrofurantoïna”. A més d’“exportar” aquesta política antibiòtica a l’Atenció Primària i als hospitals Santa Maria, de Tremp i sociosanitaris, recentment ho han portat a terme a les residències de gent gran, i el pròxim pas serà en odontòlegs públics i a les farmàcies. Els bons resultats dels seus protocols ha fet que el Cat- Salut vulgui implementar-los a Catalunya.

Així mateix, el ministeri de Sanitat millorarà la prescripció d’antibiòtics amb un mapa interactiu de patògens clínics desenvolupat amb el Grup de Sanejament Porcí de Lleida, que proporcionarà informació per optimitzar la prescripció.