Cent nens atesos per violència masclista contra les seues mares a Lleida

Els menors d’edat fills de mares que han patit violència masclista són moltes vegades els grans oblidats, malgrat que els experts alerten de les conseqüències “nefastes” que pot provocar aquesta xacra social en el seu desenvolupament. Aquest últim any, un centenar de nens i nenes han estat atesos a Lleida després de viure aquesta situació.

Els nens són els grans oblidats en qualsevol tipus de violència. Són les víctimes invisibles en una societat feta per i per a adults. Però els experts alerten de les conseqüències “nefastes” que els maltractaments en l’àmbit familiar poden portar al seu desenvolupament com a persones. Tant, que poden arribar a reproduir patrons del maltractament quan són adults. Els diferents actors socials saben la importància que té la protecció també per als menors que viuen la violència masclista a casa. L’any passat, els diferents serveis van atendre un centenar de nens i nenes a les comarques lleidatanes. Es tracta de fills i filles de dones que van sol·licitar algun tipus d’ajuda ja que havien suportat una situació de maltractament. Segons les dades aportades per la conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies, el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) va atendre un total de setanta menors a les oficines de Lleida i de l’Alt Pirineu de Aran. L’any anterior, aquesta atenció es va elevar fins un total de 140 nens a tota la província. A aquestes atencions s’hi ha d’afegir els vint menors que han estat acollits al servei d’urgència de la Paeria, dels quals sis es troben actualment en acollida a l’haver d’abandonar el seu domicili per fugir dels maltractaments.

Sobre aquesta qüestió, Salvador Gallego, del Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra de Lleida, assenyala a aquest diari que quan detecten que algun menor està vivint una situació de violència en l’àmbit familiar se’l deriva de forma immediata al SIE. Això en les situacions en què presencien aquesta violència cap a les seues mares. Quan es converteixen en el blanc directe del maltractament, els Mossos demanen la intervenció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) perquè prengui les mesures necessàries d’intervenció i protecció d’aquest menor. “En aquests departaments es fa una atenció integral de les dones i els fills amb professionals que tenen un perfil molt complet per donar resposta a les seues necessitats”, apunta Gallego.

El SIE va atendre l’any passat a Lleida un total de 662 dones i setanta menors

Segons la psicòloga de l’Associació Exil d’atenció psicosocial a les víctimes de diferents tipus de violència Àngels Guiolà i Gallart, “fa uns anys es parlava que els fills de les dones que patien maltractaments eren testimonis de la violència masclista, però el cert és que estan directament exposats a aquestes situacions, que tenen un gran impacte en ells i poden afectar negativament el seu desenvolupament”. A més de veure perillar la pròpia integritat, Guiolà apunta que els nens que creixen en aquestes llars “també veuen amenaçada la seua mare, la seua figura d’afecció, aquella persona amb la qual creen un vincle emocional especial i de la qual necessiten protecció”. Si aquests menors no tenen l’oportunitat de qüestionar-se aquesta conducta violenta i donar-li un nou significat, explica la psicòloga especialista, “és possible que quan siguin grans repeteixin els patrons dels pares, ja sigui posicionant-se en el costat actuador o submís”. Entre les claus del treball amb aquestes víctimes, destaca que “és molt important fer-los veure que són afectats d’aquesta violència i que no en tenen cap culpa, ja que la impotència de no entendre el perquè de la seua situació els genera culpa, dolor i por”, alhora que va posar èmfasi en la idea que “hem de donar resposta al dolor que els maltractaments generen tant en les mares com en els fills”. En aquest sentit, val a destacar que el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) va atendre l’any passat a Lleida un total de 662 dones que es trobaven en processos de violència masclista. I els telèfons d’atenció a aquestes víctimes (entre el 900 900 120, de l’Institut Català de les Dones; i el 016, del Govern central) han rebutaquest 2019 més de cinc-centes trucades d’afectades a les comarques lleidatanes, xifra que suposa una mitjana de dos trucades al dia.

Desenes de localitats lleidatanes tornaran a visibilitzar demà aquesta xacra social amb mobilitzacions, lectures de manifestos reivindicatius i accions de protesta, en el marc del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Quins problemes pot comportar als menors ser testimoni de maltractaments?

La violència en l’àmbit de la llar té un gran impacte en els nens i nenes, amb conseqüències nefastes en diferents àrees del desenvolupament, com poden ser per exemple la cognitiva, l’afectiva, etc. El fet de veure perillar una de les seues figures d’afecció (la mare, amb la qual estableixen un vincle emocional especial i que els ha d’aportar un sentiment de seguretat) també pot provocar-los problemes en el desenvolupament, així com estrès posttraumàtic, ansietat i un estat d’hipervigilància.

Són els nens les víctimes invisibles de la violència masclis-ta?

Sempre tendim a oblidar-nos dels petits perquè vivim en una societat adultista, que està vista i feta per als majors d’edat. El seu dolor de vegades ha passat desapercebut, però el cert és que els nens que creixen en un entorn de maltractaments també estan directament exposats a aquesta violència. Abans es pensava que els nens petits no s’adonen del que passa al seu voltant, però al contrari, els bons tractes són molt important per al desenvolupament de la seua personalitat. Naixem amb la necessitat de dependre d’algú, que tingui cura de nosaltres i ens protegeixi.

Créixer en un entorn en el qual la violència és habitual pot fer que de grans repeteixin els patrons de comportament dels pares?

Sí. Si no té l’oportunitat de canviar el significat d’aquesta violència, quan siguin grans poden repetir els patrons. Indistintament de si es tracta d’un nen o una nena, dependrà del rol amb el qual s’identifiquin el fet que després siguin actuadors o tinguin un perfil més submís. L’únic que coneixen aquests nens són els maltractaments i, si no se’ls permet qüestionar i reflexionar sobre aquestes situacions, pot ser que perpetuïn el que es coneix com a trauma transgeneracional.

Com ha de ser el tractament perquè això no passi?

Cada cas és diferent però nosaltres proposem una teràpia que comprengui el dolor del nen, en lloc de posar-li etiquetes. Hem de trobar el perquè del seu comportament violent, absent o hiperactiu. Després hem de fer-li entendre que és un afectat de la violència de gènere i que no té cap culpa d’aquestes situacions. S’ha de treballar des del punt de vista del trauma sistemàtic: saber quina és la història del menor i l’impacte que ha tingut en ell, qui és la seua figura d’afecció i si aquesta ha pogut oferir-li la seguretat que necessita, etc. Revisem les àrees de desenvolupament que pot tenir afectades i comencem la traumateràpia.