Més de tres denúncies al dia per violència masclista

Més de tres denúncies al dia per violència masclista. És la realitat d’una xacra que no cessa tampoc a les comarques de Ponent. Els Mossos d’Esquadra han comptabilitzat un total de 830 casos de maltractament a dones a la província de Lleida entre els mesos de gener i setembre d’aquest any. Una xifra que la policia catalana augura que tornarà a augmentar al final d’any i que vol atribuir a més conscienciació de les víctimes a denunciar i no suportar més situacions de violència en l’àmbit de la parella o en el si de la família. Val a recordar que el 2018 es va assolir una xifra rècord de denúncies per maltractament cap a la dona, amb més de mil.

Aquest 2019, els Mossos han comptabilitzat fins ara 703 casos de dones que han denunciat ser víctimes d’algun tipus d’agressió per part de la parella a les comarques del pla i del Pirineu.

Els tribunals només van concedir mesures de protecció a un 23% de les dones que van denunciar

Una violència per la qual han estat detingudes 221 persones fins al setembre. Així mateix, s’han interposat 127 denúncies per violència cap a la dona en àmbit familiar, on l’agressor és un home, i s’han arrestat 31 persones, tres de les quals menors d’edat.

I si els casos coneguts pels cossos i forces de seguretat van en augment, també ho fan els delictes sexuals. Fins al mes de setembre, s’han registrat 147 denúncies per aquest tipus de violència, la qual cosa implica una mitjana d’una denúncia cada dos dies. Aquests casos han augmentat un 32% respecte al mateix període de l’any passat. I, de les denúncies, la víctima va patir violència o intimidació en més de mig centenar d’abusos denunciats.

Malgrat que les autoritats i la policia tendeixen a atribuir aquest augment de les denúncies a una pèrdua de la por de la víctima o a una reducció de tolerància a situacions que fins ara no arribaven a denunciar-se, el cert és que molts casos continuen quedant en l’anonimat.

En l’àmbit judicial, els tribunals lleidatans van dictar l’any passat un total de 258 ordres de protecció per a dones que havien patit algun tipus de maltractament, per la qual cosa els jutges van acceptar el 85% de les peticions. Tanmateix, això significa que només un 23 per cent de les dones que van interposar una denúncia per violència masclista van rebre algun tipus de protecció per part de la Justícia.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a reobrir el debat sobre els jutjats especialitzats per atendre els casos de violència masclista al proposar que aquests tribunals siguin d’àmbit comarcal, ja que en l’actualitat només són presents als partits judicials més grans, com Lleida, que obliga que les denúncies es tramitin als jutjats ordinaris. Segons el TSJC, aquesta “comarcalització” dels tribunals de violència masclista permetria més especialització i milloraria l’atenció a la víctima. Alguns ajuntaments i entitats, fins i tot els mateixos advocats, consideren que és un perjudici per a les dones que denuncien, ja que obliga a una atenció lluny dels seus domicilis.

En tot l’any passat, els tribunals de la província de Lleida van registrar 1.529 denúncies per violència masclista, la qual cosa es tradueix en un augment del 23 per cent respecte al 2017.

Hi ha un repunt de les denúncies per violència masclista?

La previsió és que tanquem el 2019 amb un augment de les denúncies, malgrat que no serà tan significatiu com ho va ser l’any 2018.

I per violència sexual?

Sí, hi ha un increment considerable de les denúncies. Vull creure que es deu a l’increment de conscienciació per part de les víctimes. Que ara no es toleren comportaments que abans es consideraven normals. I això és una bona notícia perquè la tolerància ha de ser zero. Vull creure que és això i no que hi hagi més agressors al carrer.

Hi ha un perfil de víctima?

No, ni de bon tros. Ens trobem dones que arriben desorientades perquè mai s’havien atrevit a denunciar tot i que feia anys que suportaven maltractament fins a altres que no és la primera vegada. Hi ha inseguretat per saber què passarà després de denunciar.

S’ha aconseguit algun avanç per lluitar contra aquesta xacra social?

No hem aconseguit que les més joves siguin lliures d’aquest tipus de violència, la majoria de les denunciants tenen entre 25 i 45 anys. El missatge no ha arribat i ens trobem amb joves de 16 anys que tenen un perfil de submissió i maltractadors molt joves que tenen assumit el paper d’agressor.

I com aconseguim aquest canvi?

Des de l’educació, la família, els mitjans de comunicació, però sobretot des de la música o les sèries, que exerceixen una gran influència entre els joves. És una qüestió social. No n’hi ha prou amb rebutjar-lo, sinó que, en la mesura del possible, s’ha de denunciar quan veiem una situació de violència masclista. Cal abandonar la idea que es tracta d’un problema privat i actuar. Necessitem que se’ns informi per poder protegir. No n’hem de passar ni una, contra el masclisme.

La prevenció com a clau.

Sí, ens hem de centrar no només a protegir sinó també a prevenir aquestes conductes. Els Mossos fem tallers amb els estudiants per detectar el masclisme des dels inicis. Ens hi hem d’implicar tots i la família és un àmbit essencial per combatre estereotips i promoure una educació en igualtat i tolerància.

Creu que eliminarem alguna vegada la violència masclista?

La dura realitat és que no l’eliminarem fins d’aquí a molts anys, cosa que implica que haurem de continuar treballant perquè desaparegui de la nostra societat.