La Fiscalía obre una investigació sobre la gestió del Club Banyetes

La Fiscalia de Lleida ha obert diligències d'investigació arran de la denuncia que va presentar aquest dimecres la Paeria per presumptes irregularitats en la gestió del Club Banyetes, segons ha pogut saber aquest diari. El govern municipal va presentar davant del Ministeri Fiscal i l’Oficina Antifrau de Catalunya una denúncia contra la gestió del Club Banyetes entre el 2006 i el 2019 al considerar que hi va haver una sèrie d’irregularitats que poden ser constitutives de tres delictes: tràfic d’influències, apropiació indeguda de la marca i extorsió o suborn, segons la regidora de Participació i Lluita contra la corrupció, Elena Ferre. Malgrat que no van dir el seu nom, el principal acusat és el professor Jesús Costa, que va crear el Caragol Banyetes i va dirigir el club quan estava al capdavant de la Fundació del Paisatge Urbà i va ser gerent de la Fundació Teatre de la Llotja.

No obstant, Ferre no va descartar que hi hagués més persones implicades d’anteriors governs i va demanar que la justícia investigui i “s’aclareixin totes les responsabilitats polítiques que han permès, autoritzat i impulsat les actuacions que es reproven”.

Sobre el presumpte tràfic d’influències, Ferre va explicar que s’hauria comès “perquè el creador del Banyetes pogués obtenir un lloc de treball creat específicament per a ell el juliol del 2005 a la Paeria, des del qual no només es va gestionar la creació del club, sinó que sent treballador públic va dur a terme els treballs de registre de la marca al seu nom”. El segon possible delicte, l’apropiació indeguda de la marca, seria perquè, “després d’ocupar aquest lloc d’empleat a la Paeria, va dur a terme la gestió del club des de la gerència de la Fundació del Paisatge Urbà i de la Fundació del Teatre de la Llotja”, segons Ferre. Va afegir que “des del 2006 fins al 2019 aquesta persona va rebre 810.401,05 euros que reclamava directament de les arques municipals per al club”, i el govern dubta que tots aquests diners s’haguessin destinat a aquesta finalitat. Finalment, Ferre va afirmar que hi ha una possible concurrència de delictes contra l’administració pública a partir “del moment en què decideix explotar la marca onerosament i exigir 42.000 euros anuals a l’única empresa adjudicatària del contracte, per la qual cosa s’apunta un possible delicte d’extorsió o suborn”.