La Paeria investigarà l'acció policial després de la sentència però refusa demanar responsabilitats

La Paeria va aprovar ahir en el ple una moció del govern d’ERC, JxCat i el Comú que condemna “l’ús de la violència com a forma de resolució de conflictes”, amb referència a les protestes després de la sentència del procés, i encarrega a la comissió de l’1-O “l’estudi de les actuacions policials”, així com que estigui a disposició dels ciutadans “que han patit l’evident brutalitat policial”. El PSC va donar suport a altres punts que defensen que el conflicte no es resoldrà en els tribunals i que la Generalitat hi busqui una solució democràtica. Joan Ramon Castro, de JxCat, va defensar la moció apostant pel diàleg i la no-criminalització de les protestes i el rebuig a “qualsevol tipus de violència”. Cs es va preguntar si la comissió de l’1-O servirà per “fer una caça de bruixes” (al final del ple, va plantejar la supressió d’aquesta comissió) i el PP va proposar que també investigui l’actuació dels “vàndals”.

En canvi, no va prosperar la moció dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que demanava a la Paeria “de personar-se com a acusació particular davant de l’evidència de brutalitat policial”, la retirada de la Policia i la Guàrdia Civil i la destitució del conseller d’Interior, Miquel Buch, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, a l’abstenir-se el govern tripartit. El PP va dir als CDR que “les seues proclames són gasolina” i Cs, que “tenen la força, però no la raó”, i els dos grups van recordar les destrosses produïdes. Elvira Siurana, que va defensar la moció, va dir que “un ull, la llibertat i la deportació tenen més valor que els contenidors cremats” i que l’abstenció del govern “incideix en el silenci de la Paeria”, a qui va demanar que “assumeixi responsabilitats perquè deixant la qüestió a la comissió de l’1-O menysprea la seua importància”.

Així mateix, el tripartit va rebutjar la moció de Cs que reclama un junta de seguretat extraordinària per informar sobre els disturbis després de les protestes, habilitar la Paeria com a centre coordinador de totes les denúncies de destrosses, un agraïment públic als cossos de seguretat i la condemna ferma de la Paeria a la violència com a instrument de protesta. El govern va argumentar que ja va donar-ne informació.

Quant a mocions d’entitats, la de Jovent Republicà per canviar el nom “de dos carrers franquistes” pels de Neus Català i Conxita Grangé, supervivents del camp de Ravensbrück, va despertar les crítiques de Cs i PP al ser-ne les proposadores les joventuts d’ERC, partit amb representació en el ple. Els dos grups van considerar que “van usurpar” espai destinat a associacions. El cap de l’oposició, Fèlix Larrosa (PSC), que durant la seua etapa com a alcalde va substituir noms franquistes, va dir que els proposadors “no són ningú per dir qui és franquista”. Finalment, la moció va ser aprovada amb el suport del govern i ERC i el Comú van citar a reconduir-la petició a través del consell de ciutat. El PSC es va abstenir i Cs i PP hi van votar en contra.

D’altra banda, la moció del PSC per un pacte de civisme i una carta de valors va ser rebutjada pel tripartit.

La licitació de 4 places en un establiment per a acollida d’urgència de dones i fills en situació de violència masclista va ser aprovada amb l’abstenció de PP i Cs. Aquest grup i el PSC, que hi va votar a favor “per responsabilitat”, van retreure a ERC i Comú externalitzar aquest servei, fet que criticaven quan estaven a l’oposició. L’edil Elena Ferre (Comú) va admetre que “aquest no és el nostre model, per això és per a 6 mesos i després farem una audiència i volem un centre públic”. Jordina Freixanet (ERC) va detallar que serà un encontre amb “metges, juristes, dones i moviment feminista per definir el model”.

En un altre ordre, el PSC va preguntar al govern si aportarà recursos per a l’institut de Cappont, com per a l’escola Pinyana.