Catalunya recula en les proves PISA però es manté per sobre de la mitjana estatal

Catalunya retrocedeix a les proves PISA. Després que el 2015 l'alumnat català superés per primera vegada la mitjana espanyola, europea i de l'OCDE, en les del 2018 no ha pogut revalidar aquells resultats. En competència científica ha tret 15 punts menys, i ha obtingut el pitjor resultat des del 2003, any en què comença la mostra representativa a Catalunya, i en competència matemàtica 10 punts menys, la puntuació més baixa des de 2006. Així, amb 489 punts a ciències i 490 a matemàtiques, Catalunya se situa propera a la mitjana de l'OCDE, per sota de l'europea i es manté lleugerament per sobre de la mitjana espanyola, on la major part de comunitats han baixat respecte al 2015, en una edició marcada per les anomalies detectades a les proves de comprensió lectora a Espanya.

En competència científica doncs, els alumnats examinats el 2018 van assolir 489 punts, mentre que el 2015 en tenien 504. Així, enguany se situen sis punts per sobre de la mitjana espanyola, a la mitjana de l'OCDE i un punt per sota de l'europea. En les proves fetes fa tres anys, un 29,9% de l'alumnat es va situar a la franja intermèdia de rendiment, mentre que un 27,2% ho va fer a la franja mitjana-baixa i un 19,7% més, a la franja més baixa. En canvi només el 4,8% van demostrar un rendiment alt i un 18,4% mitjà alt.

En competència matemàtica, els alumnes catalans han tret, de mitjana, 490 punts, 10 menys que el 2015. Amb aquesta puntuació se situen nou punts per sobre de la mitjana espanyola, un punt per sobre de la mitjana de l'OCDE i quatre punts per sota de la mitjana europea. En rendiment, el 26,7% té un rendiment mitjà, mentre que el 23,6% i el 22,0% se situen en un rendiment mitjà-baix o baix, respectivament. A la franja alta, només hi destaca el 8,8% de l'alumnat, mentre que un 18,9% més, demostra un rendiment mitjà-alt.

Amb aquests resultats, Catalunya ha assolit el pitjor resultat en competència matemàtica des de 2003, ja que en cap edició havia baixat dels 491 punts que va obtenir el 2006. En competència matemàtica, amb els 490 punts, només supera la puntuació del 2006 (488), i per tant, en la resta d'edicions en què Catalunya ha presentat una mostra representativa, sempre s'havia tret millor resultat que enguany.

Pel que fa a la resta de comunitats autònomes, la gran majoria també han retrocedit en resultats. En competència científica, Catalunya se situa per sota de Galícia, que és la primera, Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria, Aragó i Navarra. En canvi, se situa per sobre de País Basc, l'única comunitat que millora en ciència, Madrid, que ha caigut 29 punts, o La Rioja, així com la resta de comunitats autònomes. En competència matemàtica és Navarra qui, malgrat caure quinze punts, encapçala el rànquing espanyol, seguida de Castella i Lleó, el País Basc, Cantàbria, Galícia, La Rioja i Astúries. Catalunya doncs, se situa a la vuitena posició, just per sobre de Madrid, que ha caigut nou punts, Balears i Castella-la Manxa.

La diferència dels resultats per gènere és perceptible en la competència científica, on les noies treuen 4,22 punts més que els nois, mentre que en competència matemàtica, els nois treuen, de mitjana, un 0,27 més.

El rànquing de PISA l'encapçalen en competència científica, per aquest ordre, Estònia, Japó Finlàndia i Corea, mentre que en matemàtica, Japó, Corea, Estònia i Països Baixos. En ciències, Catalunya està al nivell de països com ara Noruega i Àustria (490) o Letònia (487), en una situació similar a Espanya que està just per sobre de Lituània, Hongria i Luxemburg. En matemàtiques, Catalunya, amb 490 punts, està al nivell d'Austràlia (491) o Portugal (492), i per sobre d'Itàlia (487), República eslovaca (486) o Luxemburg (483).

Anomalies a les proves de comprensió lectora

Fa tot just quinze dies, l'OCDE va anunciar l'ajornament de la publicació dels resultats de les proves PISA en comprensió lectora d'Espanya després de detectar ''anomalies''. En un comunicat, l'organització va assegurar que s'havia percebut un ''comportament de resposta inversemblant'' per part dels estudiants que van respondre més de vint preguntes de la secció de fluïdesa lectora amb menys de 25 segons, quan de manera general s'hi van dedicar entre 50 segons i més de dos minuts. L'OCDE no va concretar en quins centres ni de quines zones s'havia detectat aquest comportament.

Fonts del Departament d'Educació han considerat que si l'OCDE no està segura de la qualitat de les dades, era ''més lògic'' retirar tots els resultats ja que tots poden estar subjectes a dubte, i esperar doncs, les noves anàlisis. S'han posat al costat doncs, de la Conselleria de Madrid que va fer aquesta petició.

Les mateixes fonts han destacat però, que malgrat tot, els resultats de Catalunya queden per sobre dels d'Espanya i en la mateixa línia que la mitjana de la UE i de l'OCDE i ha recalcat que en termes de població escolar, en el 2015, un 24% va obtenir una puntuació superior a la de la població de Catalunya en matemàtiques i un 29,2% en ciències i que en canvi, aquest 2019, es repeteix la situació en matemàtiques però només superen la puntuació de Catalunya un 18,57% de la població espanyola.

1.690 alumnes i 49 centres

1.690 alumnes de 49 centres van fer les proves PISA 2018, que avalua els sistemes educatius a través de mostres aleatòries d'alumnes de quinze anys. Catalunya hi participa des del primer cicle de l'estudi, l'any 2000, i des del 2003 hi participa amb una mostra ampliada que permet obtenir dades estadísticament representatives. La mostra espanyola inclou 35.000 alumnes de més de 1.000 centres.