Un any sense crims a Lleida

Les comarques de Lleida no han registrat cap crim des de fa un any. Es tracta d’una situació poc habitual ja que, de mitjana, la província comptabilitza uns dos casos per any. Aquesta mitjana sí que es va complir el 2018, quan hi va haver dos homicidis. L’últim va tenir lloc avui fa just un any. Els Mossos d’Esquadra van descobrir la tarda del 4 de desembre del 2018 l’assassinat de Josep Maria Solans, un veí d’Artesa de Segre de 60 anys. Va morir al ser ofegat pels seus assassins al seu domicili, situat al carrer Amadeu d’aquesta localitat de la Noguera. L’altre cas de l’any passat es va produir l’1 d’agost, quan un intern de 40 anys de la presó de Lleida va perdre la vida al ser brutalment agredit suposadament pel seu company de cel·la, de 33 anys.

Els zero casos en els últims dotze mesos contrasten amb les xifres del 2017, quan en tot just sis mesos hi va haver quatre crims amb cinc víctimes (un dels assassinats va ser doble). Són els casos del caçador que va assassinar dos agents rurals a Aspa (45 anys de presó); la funcionària d’Educació que va ser degollada a casa seua per un home que acaba de ser condemnat a vint anys de presó (vegeu el desglossament central); la dona que va morir a mans del seu fill a Bellvís (10 anys de presó) i l’empresari carni que va matar el seu cunyat a Torre-serona (vegeu el lateral). Va ser un any excepcional. Feia dècades que Ponent no registrava tants casos en un interval tan breu de temps.

Respecte als dos crims que hi va haver l’any passat, encara estan en investigació i pendents de judici. En el cas del veí d’Artesa de Segre, els Mossos d’Esquadra van detenir tres joves a Lleida, dos homes i una dona d’entre 19 i 21 anys, com a presumptes autors del crim. El que seria l’autor material i la seua parella van ingressar a la presó. La víctima estava nua i lligada al llit a sota d’un matalàs, amb trossos de roba posats a la boca que li arribaven fins a la gola. El presumpte autor material convivia amb la víctima des de feia tres mesos. Van intentar calar foc a la casa per destruir proves. Tot apunta que el mòbil de l’assassinat seria econòmic. Pel que fa al crim a la presó, un reclús de trenta-tres anys va matar presumptament el seu company de cel·la de quaranta perquè deia que veia dimonis. Tots dos estaven a punt de finalitzar la condemna.