El Santa Maria redueix un 80 per cent les transfusions de sang en operacions

L’hospital Santa Maria ha reduït en un 80% les transfusions de sang a pacients intervinguts de pròtesi de genoll i de maluc en els últims cinc anys gràcies a l’aplicació de diverses tècniques pioneres que aconsegueixen que el pacient perdi menys sang durant la intervenció. És l’únic centre de Lleida que aplica aquest programa.

L’hospital Santa Maria ha aconseguit reduir en un 80% les transfusions de sang a pacients intervinguts quirúrgicament per pròtesi de genoll i de maluc, tenint en compte que en aquestes operacions és habitual la pèrdua de mig litre sang. Cada any l’hospital intervé uns 380 pacients i per a cada operació se sol·licitaven dos bosses d’eritròcits (de 250 ml cada una) al Banc de Sang i Teixts en cas que s’hagués de realitzar una transfusió. Tanmateix, gràcies a l’aplicació d’un programa pioner a Lleida, l’hospital ha reduït la transfusió de 43 bosses per cada 100 pacients el 2014 a les 8,5 bosses per cada 100 intervinguts aquest any, una disminució del 80%, dada que suposa unes 140 bosses menys a l’any. De fet, fa només dos setmanes que ja no se sol·liciten reserves de sang al Banc de Sang, excepte en casos de pacients complexos (són el 20%), “la qual cosa representa un estalvi important de recursos humans i materials”, va explicar Reis Drudis, anestesiòloga coordinadora del programa d’estalvi de sang.

Aquest programa d’estalvi de sang va començar a aplicar-se l’any 2015. “La idea era buscar una recuperació més bona dels pacients preparant-los millor en el preoperatori”, va assenyalar el coordinador de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Jordi Colomina. “El que fem és fer-los pujar l’hemoglobina, donar-los fàrmacs perquè sagnin menys durant l’operació i deixar de fer drenatges, posar un tub a la zona del cos intervinguda per eliminar hematomes, cosa que també provoca que absorbeixi sang”, va puntualitzar. En aquest sentit, va dir que deixen que l’hematoma es curi sol i que han disminuït aquests drenatges del 100 al 20%.

Preparar una bossa de sang significa que el pacient hi hagi d’anar abans per a una extracció

Tant Drudis com l’anestesiòloga Montse Torra van explicar que “abans de la intervenció preparem psicològicament el pacient; en cas que sigui diabètic intentem que arribi amb els millors nivells de sucre o si és obès, que s’aprimi”, aspectes que ajuden a evitar la pèrdua de sang.

Una vegada el pacient puja a planta, Colomina va explicar que se’ls dóna ferro per via intravenosa “perquè el cos produeixi per si sol la sang que ha perdut”. A més, va puntualitzar que “abans, a la mínima que el pacient tenia anèmia, ja se li feia una transfusió de sang, i ara hem abaixat el límit dels nivells d’anèmia per fer-ho. Tot i així, esperem que el cos produeixi sang i si el pacient no millora li posem una bossa i, si continua sense millorar, li posem la segona”.

Finalment, Drudis va afirmar que “una transfusió pot ser perillosa, ja que pot augmentar la probabilitat de complicacions, com febre, reaccions o la infecció de la pròtesi”. Tots van coincidir en la importància del treball en equip per aconseguir aquests resultats.

El Banc de Sang gasta cinquanta bosses diàries

El Banc de Sang i Teixits, que es troba a l’hospital Arnau de Vilanova, té una reserva diària d’entre 250 i 300 bosses de sang i cada dia se’n gasten unes cinquanta. La metgessa d’aquest organisme, Marta Panadès, va destacar la importància en l’estalvi de la preparació de bosses per als pacients intervinguts d’una pròtesi de maluc i genoll. “Per preparar una bossa, el pacient ha de venir el dia abans per extreure-li sang i així el dia de l’operació ja té les dos bosses necessàries segons el seu grup sanguini”, va explicar, i va remarcar que “el fet que el Santa Maria hagi aplicat aquest programa el pacient ja no ha de venir abans, ens estalviem el temps per preparar les bosses, que és d’una hora i mitja, a banda del seu trasllat a l’hospital”. En cas que no s’utilitzin les bosses en les intervencions, aquestes sempre tornen al Banc de Sang.