ENTREVISTA CIUTADANIA
Dora Padial: «L'administració està encotillada i cal humanitzar-la»
Professora de Dret Civil a la Universitat de Lleida, Padial es va convertir en la segona dona al capdavant de la Sindicatura l’octubre passat amb la prioritat de solucionar els problemes d’habitatge de la ciutadania
Què suposa per a vostè ser la síndica municipal i el fet de ser la segona dona en el càrrec?
Em sento honrada i assumiré el càrrec des d’una mirada de dona, però el fet de ser-ho mai m’ha suposat cap tipus de discriminació. Conec molt la que va ser la primera síndica, Teresa Areces, i m’implicaré com ella aportant el meu tarannà i per poder seguir el seu llegat i el dels meus predecessors, però aportant el meu propi estil.
Com han estat els seus primers dies al capdavant de la Sindicatura?
Ha estat una arribada molt tranquil·la, millor impossible. Tinc molt clar que he vingut a sumar i a aportar tot el que pugui juntament amb les meues altres dos companyes de la Sindicatura.
Quines seran les seues prioritats al capdavant d’aquesta administració?
Tot el que està relacionat amb l’habitatge, que encara que sigui competència del síndic de la Generalitat, crec que és una de les problemàtiques que avui dia té tota la ciutadania. No només les més vulnerables sinó també els joves, ancians, famílies nombroses, aturats, etc. M’interessa tot el que va relacionat amb els impostos, com es graven l’IBI, les plusvàlues, etcètera. Quan era professora de Dret Civil, l’habitatge ja era un tema que m’interessava molt, però ara he tocat terra, veig la realitat. He passat del món de la teoria a la pràctica i això et dóna una perspectiva molt diferent.
Precisament, en el seu primer escrit com a síndica feia referència a les dificultats d’una ciutadana per poder accedir a un habitatge. S’ha pogut solucionar el seu cas o continua pendent?
Encara no té un pis. Aquest és el cas d’una dona mileurista que va plantejar el seu problema al síndic de la Generalitat i que li va respondre d’una forma molt neutra. Jo he vingut per ajudar la gran majoria, la classe mitjana, en els seus problemes. Que la Generalitat entri en conflicte amb una persona que vol comprar un pis a un preu assequible no està bé. Precisament, la normativa que regula aquests casos es feia per frenar els fons voltor i les grans forquilles de pisos, no contra un particular que només vol un habitatge digne. És una llei que no té gaire lògica amb la realitat i no és un cas aïllat. Aquestes contradiccions, que són injustícies, vull remeiar-les i per això sóc aquí.
El seu nomenament va ser polèmic al no ser aprovat per unanimitat al ple, un cas inèdit. Com valora aquest fet?
Em va sorprendre que una dona que mai no ha estat en cap partit polític, a diferència dels anteriors síndics, generés aquest conflicte. Després vaig entendre que és el paper dels partits, vaig entendre que no va ser per mi, sinó per les formes. Forma part del joc polític, però jo vull continuar sent neutral.
Creu que la Sindicatura de Greuges és una institució que la ciutadania coneix prou?
No, és la gran desconeguda i el que vull fer per posar-hi remei és trepitjar el carrer, donar-me a conèixer i que la gent confiï en mi, en la Sindicatura. El meu objectiu és arribar a les persones.
Creu que hi ha algun aspecte en el funcionament de l’ajuntament que s’hauria de millorar?
Tot és millorable. La resposta d’“és que això sempre s’ha fet així” no em val i el que no ho vulgui veure no va errat. Quan una queixa es repeteix és que alguna cosa passa, que es pot millorar. Però jo no vinc a fiscalitzar ni a controlar, m’agrada treballar en equip, dialogar i sumar. Les imposicions no serveixen per a res.
Cridaria l’atenció o ‘esbroncaria’ l’alcalde o el govern si fos necessari?
Penso que sí. Totes les persones són iguals i no hi ha ningú superior, sigui alcalde, regidor o el que sigui. La síndica ha de ser igual i jo fujo de càrrecs o qualificatius com “il·lustríssima”. Aquí som tots iguals i venim a servir la ciutadania.
Creu que fins ara els polítics han fet cas dels síndics?
Cada síndic té la seua experiència, però en el meu cas, no hi ha hagut cap trucada en la qual m’hagin ignorat. En la majoria de casos hem arribat a consensos, però sempre vull escoltar els tècnics, que són els que en saben. Jo, així com l’equip de govern, acabem d’arribar i això és bo perquè porta aire fresc i noves idees, però hem d’escoltar els que en saben.
La Paeria és l’administració més propera a la ciutadania, però molta gent critica l’excessiva burocràcia o paperassa. Comparteix aquesta opinió?
Sí. El dret administratiu està tan encotillat... Crec que s’ha d’humanitzar tant el dret administratiu com la Paeria. Intento mirar aquesta situació des d’un prisma ciutadà i crec que pot enriquir el dret administratiu. La burocràcia no ajuda per a res, arriba un moment que se’t menja i jo he vingut per a una altra cosa.