ECONOMIA PORT SEC PER A PONENT
Projecten un centre logístic de 243 ha i 2.000 llocs de treball als afores de Lleida
Al límit amb els Alamús i Bell-lloc, amb una inversió d’uns 400 milions d’euros
Un gran ‘port sec’ de 243 hectàrees ubicat entre Lleida, els Alamús i Bell-lloc amb una terminal ferroviària i l’objectiu del qual és facilitar les exportacions i importacions d’empreses de Lleida. És un projecte que impulsen empresaris locals, que preveuen que generarà uns 2.000 llocs de treball directes després d’una inversió de més de 400 milions.
Empresaris locals promouen un gran plataforma logística de 243 hectàrees entre els termes de Lleida, els Alamús i Bell-lloc, en una operació que comportaria una inversió que superarà els quatre-cents milions d’euros i la creació de fins a 2.000 llocs de treball directes. El projecte afecta els terrenys situats entre l’autovia A-2 i l’Ll-11 des de l’altura de l’empresa Fruicarn, on ara finalitza la variant sud, fins a l’enllaç entre les dos carreteres. També inclou un tram de tres quilòmetres de la via fèrria Lleida-Manresa. Aquest és precisament un element clau en aquest futur port sec, que es denominarà Ponentia, ja que aposta pel transport intermodal a l’estar connectat tant amb carreres d’alta capacitat com amb el ferrocarril.
Representants dels promotors van destacar que l’ens públic Adif, titular de les infraestructures ferroviàries, ja ha concedit el vistiplau per desdoblar el tram de la via i instal·lar una terminal de càrrega i descàrrega per a trens de fins a 750 metres de longitud, que és la dimensió màxima actual dels que es dediquen al transport de mercaderies. En aquest sentit, van indicar que d’aquesta manera serà possible reduir en un terç els camions que ara passen diàriament per l’autovia A-2.
El centre logístic preveu una terminal per a trens de mercaderies de fins a 750 metres de longitud
Un altre punt en què van posar èmfasi és en el caràcter estratègic de la ubicació, ben connectada amb els polígons El Segre, Camí dels Frares, Bell-lloc i el futur de Torreblanca-Quatre Pilans. Van subratllar que serà un polígon estrictament logístic per facilitar les exportacions i importacions de les empreses de Lleida i dinamitzar així l’activitat econòmica. En aquest sentit, van assegurar que operadors xinesos ja s’han interessat per contractar fins a tres trens al dia amb fruita fresca i carn de porc.
A l’incloure sòl de tres municipis, el pla director urbanístic del polígon el tramitarà directament per la Generalitat. Els promotors el presentaran a Urbanisme al febrer i volen iniciar les obres el primer trimestre del 2021. La inversió prevista, íntegrament privada, és de 60 milions per a la urbanització dels terrenys i la terminal ferroviària i 350 més per a les futures naus –que sumaran fins a un milió de metres quadrats construïts– i equipaments. La urbanització i edificació s’aniria fent per fases, de manera que el centre logístic pugui començar a funcionar com més aviat millor i estigui totalment a punt d’aquí a quatre o cinc anys. Els seus impulsors confien que aquest calendari serà factible perquè compten amb el suport dels tres ajuntaments implicats i el vistiplau del Govern i Adif.
Els tres municipis ho veuen com una gran oportunitat econòmica
Els ajuntaments de Lleida, els Alamús i Bell-lloc donen ple suport al pla. El tinent d’alcalde d’Urbanisme de la Paeria, Toni Postius, va assenyalar que tota iniciativa que generi riquesa i ajudi a desenvolupar sòl industrial “és benvinguda”. Va destacar que el finançament és privat i que, al centrar-se en la logística vinculada al ferrocarril, “pot complementar” l’actual oferta industrial i la del futur polígon Torreblanca que impulsen Paeria i Govern, que podrà acollir empreses que necessiten entre 100.000 i 200.000 metres quadrats. “Estem molt il·lusionats”, va indicar l’alcalde dels Alamús, Celestí Panavera. “No només serà un revulsiu per al poble, sinó per a Ponent”, va afegir. El de Bell-lloc, Ramon Cònsola, va dir que “l’enclavament és ideal” i serà “una gran oportunitat per al territori”. “Serà el port de Lleida”, va concloure.