HABITATGE GENERALITAT
Els grans propietaris hauran d'oferir lloguer social a okupes abans de demandar-los
Si porten més de sis mesos a l’habitatge i són reconeguts com a famílies vulnerables || Així ho estableix un decret que va aprovar ahir la Generalitat com a “pla de xoc” per evitar més desnonaments
Imatge del desallotjament d’un bloc d’habitatges de la Sareb okupat per la PAH a Balàfia fa un mes.
La Generalitat obligarà les grans empreses d’habitatges a oferir un lloguer social de fins a set anys abans de demandar-los a aquells okupes que portin més de sis mesos en un habitatge i siguin reconeguts com a famílies vulnerables. Així ho estipula un decret llei que va aprovar ahir el Consell Executiu, que també obliga a aplicar aquesta mesura a les famílies vulnerables a les quals se’ls acabi el contracte de lloguer o es trobin en processos de desnonament. Així mateix, defineix com a gran forquilla d’habitatges la persona física i jurídica que tingui més de quinze pisos en propietat, ja que fins ara només s’incloïa amb aquest qualificatiu les persones jurídiques que tenien més de 1.250 metres quadrats d’habitatges destinats al lloguer.
El conseller de Territori, Damià Calvet, va manifestar que l’objectiu del nou decret és combatre les situacions d’emergència residencial, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus del lloguer en habitatges privats. “Es tracta d’un pla de xoc”, va dir el conseller, que va xifrar en 13.900 els desnonaments que es van produir el 2018, 868 dels quals van ser a la província de Lleida, i durant els dos primers trimestres d’aquest 2019 ja se n’han executat 6.990, 377 a Lleida.
S’hi podran acollir famílies vulnerables a les quals se’ls acabi el lloguer o estiguin en procés de desnonament Talamonte diu que hi ha 7.000 habitatges buits entre els de grans i petites forquilles
En el primer d’aquests objectius d’aquest decret, el de combatre les situacions d’emergència residencial, també s’emmarca l’ampliació del contracte de lloguer social obligatori, que passa de tres a cinc o set anys, depenent de si l’habitatge és propietat d’una persona física o jurídica. El decret també incorpora facilitats per construir allotjaments en equipaments comunitaris per incrementar l’oferta i atendre famílies en risc d’exclusió.
Així mateix, s’implementaran mesures legals per considerar com a desocupats els edificis amb obres inacabades i poder mobilitzar-los per generar més habitatge assequible, incloent-hi multes coercitives i la possibilitat d’expropiació.
Així mateix, la Generalitat, els ajuntaments i les entitats socials comptaran amb més oportunitats per adquirir habitatges per la via del tempteig i retracte per destinar-los a habitatge assequible.
El conseller de Territori també va recordar que el nou pla territorial sectorial d’habitatge, que s’aprovarà abans d’un any, permetrà reservar per a habitatge protegit un mínim del 50 per cent de sostre en sòl urbanitzable i un 40 per cent en sòl urbà no consolidat als municipis amb demanda residencial “forta i acreditada”.
Paral·lelament, va recalcar que l’habitatge protegit tindrà una qualificació permanent associada al règim urbanístic del sòl sobre el qual està edificat i un únic mòdul.
