Mozart per a una granja 'verda' de Lleida

Música clàssica, llits calents, ventiladors, aigua de brollador, oli d’oliva i raspalls per rascar-se és el que té una granja d’engreix de vedells de Sucs perquè els seus 600 animals tinguin el màxim confort i rebin la millor alimentació per obtenir una carn de qualitat. És la granja Porté Ramadera, que du Josep Maria Porté, i compta amb el certificat màxim del Benestar Animal que atorga Aeonor. “Som pioners a Espanya en granges d’engreix de vedells a aplicar tècniques ecològiques des de fa vuit anys”, va afirmar Porté. Va explicar que “l’aigua que arriba del canal d’Aragó i Catalunya la filtro perquè desapareguin totes les impureses, per la qual cosa acaba sent una aigua de brollador, evito que el bestiar emmalalteixi i m’estalvio un 40 per cent en despesa de medicaments”. Va assenyalar que als mateixos inspectors de la conselleria d’Agricultura, com als tècnics d’Aeonor, els va sorprendre la tècnica, ja que no és obligatori per normativa.

Porté va decidir canviar l’alimentació convencional per aprofitar al màxim les dos collites anuals que fa, sense adobs químics. Una és de ray grass (un tipus de farratge) i l’altra de panís. “Tenim un camp de quinze hectàrees verd tot l’any i, malgrat que ens insisteixen sobre que els gasos de les vaques contaminen, aquest capta el CO² de l’aire i hi ha un ambient més sostenible”, va manifestar. Una vegada collit el farratge i el panís, els fermenta i els tanca hermèticament durant sis mesos “per aconseguir el 90 per cent d’aprofitament dels nutrients”. A l’alimentació, hi afegeix oli d’oliva perquè la carn “sigui alta en omega-3”. Una de les curiositats de la granja és que hi ha altaveus amb música clàssica, perquè els vedells es relaxin. També hi ha ventiladors per a la calor de l’estiu i a l’hivern “els fems i la palla produeixen calor, per la qual cosa que el seu aparell digestiu funciona al cent per cent”. Finalment, compta amb nius de xoriguers que controlen els coloms, muricecs que es mengen els mosquits, òlibes que cacen ratolins i cigonyes que eviten que els talps danyin el camp.