SEGRE

ENSENYAMENT BALANÇ

Els alumnes amb necessitats es disparen un 52% i baixen els professionals que els atenen

Passen de 7.209 el curs 2011-2012 a 11.020 el 2017-2018, i els psicopedagogs disminueixen de 44 a 42, segons resposta parlamentària de Bargalló || Els docents demanen recursos per a l’educació inclusiva

Imatge d’arxiu d’una reunió del consell escolar municipal.

Imatge d’arxiu d’una reunió del consell escolar municipal.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials atesos a Lleida pels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) dels centres s’ha disparat en els últims cursos, mentre que el de professionals que els formen s’ha mantingut o fins i tot ha disminuït. Segons una resposta parlamentària del conseller d’Educació, Josep Bargalló, a preguntes del grup del PSC-Units, el curs 2010-2011 van ser atesos 3.319 estudiants; al següent, 7.209; 6.594 el 2012-2013; 8.679 en el curs posterior; 8.082 en el 2014-2015; 8.687 i 9.597 en els dos següents; i 11.020 el 2017-2018.

Així mateix, el document detalla que des del 2010 i fins al 2019 els equips van estar formats per catorze treballadors socials i sis fisioterapeutes, i en aquell temps es va passar de quaranta-quatre a quaranta-dos psicopedagogs. La mateixa resposta precisa que les dades d’estudiants del curs 2010-2011 es van recollir partint de criteris diferents, fet que pot explicar la gran diferència existent amb la resta d’anys.

Els EAP donen suport al professorat, als centres i a les famílies amb l’alumnat que presenta necessitats educatives especials. La seua missió és assessorar sobre aspectes d’orientació personal, educativa i professional, així com donar suport als centres en la millora de l’atenció a la diversitat i la inclusió.

Una portaveu de la junta de personal docent va atribuir l’increment d’alumnes amb necessitats especials atesos pels EAP a l’aposta de la Generalitat l’educació inclusiva, que va remarcar que no ha anat acompanyada d’un increment de recursos als centres ordinaris. Una altra de les raons que van esgrimir és l’augment d’estudiants amb dèficit d’atenció “a causa de certa tipologia de famílies i de la manera d’educar”.

A més a més, va afirmar que s’estan començant a “externalitzar” professionals com els logopedes i va alertar que es podria repetir aquesta situació amb els fisioterapeutes dels EAP. Va afegir que han disminuït el nombre d’hores d’auxiliars d’educació especial, coneguts com a vetlladors.

Per la seua banda, el director dels serveis territorials d’Educació, Carles Vega, va indicar que el nombre de professionals que formen part dels EAP es calcula en funció de la població escolar total de Lleida i va assenyalar que en els últims anys no s’ha registrat un increment excepcional que requereixi incrementar la dotació. “Que hi hagi més alumnes atesos no significa que existeixi més necessitat de professionals”, va assenyalar, encara que va postil·lar que està previst un augment en cas que la Generalitat aprovi els nous pressupostos, “per implementar les exigències superiors que marca el decret d’educació inclusiva”.

Els nens de P-3 del col·legi de Raimat, sense migdiada

El grup parlamentari deCatalunya en Comú-Podem afirma que a l’escola Josep Mañé de Raimat els alumnes de P-3 no fan la migdiada després de dinar, malgrat que paguen per aquest servei, per manca de monitors. El grup va preguntar el dia 2 per escrit al Govern “què pensa fer” amb aquesta “lamentable situació”. Diu que els pares van rebre la notícia amb el curs començat, “quan Alessa els havia donat la informació contrària”, i detalla que la direcció del centre va confirmar per correu electrònic “que aquest any no farien migdiada a causa de la reducció de personal per part d’Alessa”, l’empresa adjudicatària del servei de menjador. En Comú-Podem considera que la firma ha de complir el plec de condicions del consell comarcal del Segrià, que indica “que una de les funcions del personal d’atenció a l’alumnat és vetllar per la migdiada i la guarda dels alumnes de P-3”. Apunten que Alessa diu que està tractant el tema amb el consell comarcal, que voldria resoldre la situació amb més monitors pagats per Educació.

tracking