«Per atreure professionals al Pirineu no han de sentir-se sols»

Com afronten la dificultat per trobar personal sanitari per al Pirineu? La solució podria ser crear aliances de centres de la zona amb altres de Barcelona o és qüestió d’oferir incentius econòmics?

El Forum de Diàleg Professional va constatar que l’incentiu econòmic no és el més rellevant perquè un professional vulgui estar en un lloc, sinó poder desenvolupar-se professionalment. Per això les aliances són molt importants per als pacients i per als professionals, que veuen que al territori tenen les mateixes oportunitats d’estar al dia i no sentir-se sols a l’hora d’atendre. En un hospital gran hi ha equips i en un de petit, estàs sol moltes vegades. Estar connectat a un equip i amb la possibilitat d’anar a Barcelona una vegada a la setmana o cada quinze dies fa que et sentis més segur. Si volem captar professionals cap al territori, que té molt atractiu perquè no hi ha tanta pressió assistencial, han de tenir una bona connexió. És una via que treballem, també a l’Atenció Primària, crear equips territorials grans. A Pediatria ja s’està fent.

Aquest estiu també hi va haver problemes per cobrir substitucions a la capital i les infermeres alerten de falta de personal. Es forma prou professionals?

A Medicina estem formant molta més gent de la que es jubilarà. Per tant, la qüestió és ser capaç que tots els centres siguin atractius i per això treballem en aquestes aliances. Tenim més metges que la mitjana de l’OCDE, però menys personal d’infermeria. Volem desenvolupar els seus rols a Primària i els hospitals, tenim ganes que n’hi hagi més i això es treballa des de les universitats. En el global de Catalunya el 80% dels estudiants d’Infermeria són catalans i a Lleida el 40% són de fora, la meitat d’Aragó, i això incideix en la planificació perquè la gent tendeix a atansar-se a casa.

És que les condicions econòmiques a Aragó són millors.

No és només això. És que són d’allà.

Infermeres i auxiliars de geriàtrics denuncien pitjors condicions que als hospitals.

Al sector social els convenis no són els mateixos que en salut. És normal que se sentin menys valorades. Fan un treball imprescindible, per això hem de prestigiar aquest sector, que va molt lligat a la salut, que té el repte, compartit amb Afers Socials, de l’envelliment i la cronicitat.

Les llistes d’espera quirúrgiques o per fer-se proves són inevitables?

La solució no són plans de xoc que intentin reduir el nombre de persones, la nostra obsessió és mantenir les esperes en els temps de referència que ens hem establert com a raonables, segons la prioritat i la urgència clínica. Les qüestions que no ho són, mirem que siguin dins del temps de garantia i això ho estem complint. Hi ha molta més gent que necessita consultes a l’especialista, proves i operacions, per això creix [la llista], però hem augmentat l’activitat i mantenim el temps. A Lleida hem augmentat l’activitat quirúrgica un 9,7 per cent en els últims quatre anys, cosa que vol dir 17.333 operacions. Les proves diagnòstiques, un 25 per cent i les consultes a l’especialista, un 22,5 per cent, reduint de 55 a 46 dies el temps d’espera.

L’Arnau de Vilanova està pendent d’una remodelació gradual des de fa anys. Creu que els hospitals s’estan quedant obsolets en instal·lacions o equipaments?

Es van actualitzant. El problema de la crisi és que va tallar les inversions i ara s’han d’engegar. Aquí hi ha una nova UCI, per exemple. No s’abandona cap centre. Els hospitals que tenen uns anys s’han d’anar renovant. El pla de millora als CAP de Catalunya destina 30 milions en tres anys per posar-los al dia i dotar-los d’ecògrafs. Posar al dia els hospitals en equipaments ha de tenir també un pla específic. Els professionals demanen noves màquines.

Vostè va participar en un debat a Lleida sobre el consorci entre Arnau i Santa Maria que finalment es va desestimar. Està enterrat definitivament?

No és una prioritat per al departament. S’ha de treballar de manera integrada, en xarxa, però no només entre l’Arnau i el Santa Maria, sinó també amb Tremp i la Seu. Això no vol dir una fusió, sinó una col·laboració a favor dels pacients.

Centres privats veuen favoritisme amb la Clínica de Ponent al mantenir Salut les derivacions malgrat que l’hospital està tancat.

Tot el que podem fer als nostres propis centres, ho fem i si en algun moment tenim restriccions, per espai o pel que cosa sigui, contractem serveis. Aquesta és la filosofia. No està previst cap canvi, perquè tenim els centres funcionant al màxim.