Una entitat denuncia que deu instituts han passat l'enquesta de la UdL en què es pregunta si són independentistes
Educació evita valorar el contingut acadèmic del qüestionari d'un grup científic i recorda que estava avalat pel Ministeri d'Economia
L'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) denuncia que fins a deu instituts catalans han passat l'enquesta d'un projecte d'investigació sociolingüística de la Universitat de Lleida (UdL) on es feien preguntes com per exemple si eren o no independentistes. L'AEB ja havia donat suport per aquest tema a un grup de pares de l'Institut El Morell que ara han traslladat la denúncia al Defensor del Pueblo i han afegit una queixa sobre el tractament, al centre, de la vaga d'estudiants convocada com a protesta per la sentència del procés. Educació ha assegurat que no té cap denúncia a inspecció per aquest cas. Pel que fa a l'enquesta, Bargalló defensa que no es pot entrar a valorar el contingut acadèmic d'un qüestionari científic avalat pel Ministeri.
Els centres que entre el 5 d'abril i el 15 de novembre de 2019 van fer el qüestionari d'aquest estudi són l'Ins Eduard Fonseré de l'Hospitalet de Llobregat, l'Ins Numància i l'Ins Terra Roja, de Santa Coloma de Gramenet, l'INs Intermucipal de Sant Sadurní d'Anoia, l'Ins Pablo Picasso, de Barcelona, l'Ins El Cairat, d'Esparraguera, l'Ins Ermesenda de Girona, l'Ins Baix a Mar, de Vilanova i la Geltrú, i l'Ins Ciutat de Balaguer, de Balaguer, a més de l'Ins El Morell on va començar la polèmica. El mateix grup de pares que va queixar-se per aquest qüestionari ha transmès una queixa al Defensor del Pueblo pel tracte que han rebut els alumnes no independentistes durant les protestes per la sentència del judici de l'1-O. En un escrit, considera que s'han vulnerat drets fonamentals i demanen que la direcció del centre deixi de difondre ''els posicionaments ideològics personals'' així com ''en l'exhibició de símbols polítics i partidistes''.
Els pares asseguren que durant la vaga del Sindicat d'Estudiants, la direcció va permetre l'entrada d'un grup d'alumnes amb estelades i va autoritzar la lectura d'un manifest en contra de la sentència sense que els alumnes no independentistes poguessin ''escapar'' d'escoltar-ho.
Segons ha pogut saber l'ACN, des del centre es vol emetre en les pròximes hores un comunicat defensant-se d'aquestes acusacions i negant que s'estiguin afavorint uns alumnes en detriment d'uns altres. En aquest institut de secundària, on hi estudien més de 500 alumnes, mai s'hi havia donat cap situació conflictiva en relació a la qüestió catalana. Les queixes van arribar a l'equip directiu fa gairebé un parell de mesos, a través de l'AMPA, arran d'alguns pares molestos amb l'enquesta efectuada a l'alumnat. L'acte de rebuig a la sentència liderat pel sindicat d'estudiants va ser la gota que va fer vessar el got. El centre, però, es desmarca d'aquestes dues propostes dutes a terme dins de l'IES, però en cap cas liderades per l'equip docent.
Bargalló ha explicat, duna banda, que el grup de la UdL va demanar difondre aquesta enquesta que havia de ser anònima però que per un error humà, no ho va ser. Des del Departament s'ha assegurat que no es pot valorar el contingut acadèmic d'un treball científic i ha recordat que estava avalat per la mateixa universitat i pel ministeri d'Economia, però que va intervenir en saber que no s'havia pogut garantir l'anonimat i es va demanar la seva retirada. De l'altra, ha assegurat que no s'ha rebut cap denúncia a Inspecció sobre les protestes contra la sentència i que si el Defensor del Pueblo els ho demana, es posarà ''la inspecció a treballar''. Ha volgut expressar, però, la confiança amb ''totes les direccions''.
El sindicat CGT ha emès un comunicat de suport al professorat d'aquest centre del Tarragonès i han qualificat de ''demagògia'' l'actitud dels impulsors de les denúncies. El sindicat ha fet una crida a professorat i mestres ''a no cedir'' i continuar exercint la seva tasca de ''fomentar'' l'esperit crític de l'alumnat per inculcar valors que posen en qüestió qualsevol política o sistema que no va ''encaminada'' a viure ''sense opressió, sense injustícies i sense accés igualitari als drets bàsics''.