Metges poc reconeguts

Onze anys. Aquest és el temps mínim que es necessita per arribar a ser un metge especialista. La formació es divideix en dos parts. L’essencial són els sis anys de la carrera de Medicina i, una vegada obtingut el títol, el graduat ja és metge. Tot i així, la majoria no es queda aquí i es prepara durant gairebé un any per a l’examen que permet optar a una plaça de Metge Intern Resident (MIR). Una vegada obtinguda, els residents es formen entre quatre i cinc anys en una especialitat en un centre sanitari.

Encara que la majoria de residents siguin joves, no significa que encara estiguin en una fase de pràctiques per ser metges, que és el que creuen part dels pacients. Aquesta és la sensació que afirmen tenir alguns dels MIR de Lleida, la majoria dels quals treballen a l’hospital Arnau de Vilanova. “Hi ha pacients que pensen que som estudiants en pràctiques i no és així. Som metges en formació que encara no tenen l’especialitat”, manifesta Ramon Cabo, MIR de segon any de Pneumologia. A la seua denúncia se sumen altres companys, com Guillermo López (primer de Cirurgia General), Elena Estarán (quart d’Anatomia Patològica), Cristina Molins (segon de Medicina Familiar) i María Egea (segon d’Infermeria Familiar i Comunitària).

L’Arnau inclou tota la província i permet als metges veure patologies molt diverses

Els MIR de Metge de Família reivindiquen que la seua especialitat té la mateixa categoria que les altres

Els cinc residents coincideixen que “hi ha un desconeixement de la població, ja que molts pacients creuen que ets un estudiant en pràctiques”. Asseguren que, per exemple visitant un pacient, els ha succeït que aquest no els respecta. A més, la futura metge de família Molins afegeix que “totes les especialitats es mereixen el mateix respecte i consideració”, en relació que la societat percep de forma diferent el paper d’un metge de família del d’una altra especialitat hospitalària. I el mateix succeeix amb la infermeria, on Egea lamenta que “siguem un sector poc visibilitzat”.

A Lleida hi ha 179 metges residents de 24 especialitats i 14 infermers de tres especialitats. El sou dels MIR va dels 1.170 euros bruts al mes el primer any als 1.625 el cinquè, mentre que una infermera no arriba als mil nets. Consideren que cobren “poc” respecte a la responsabilitat que tenen. A la nòmina cal sumar-hi les guàrdies. El seu horari els feiners a Urgències de l’Arnau és de 15.00 a 8.00 hores i els caps de setmana de 9.00 a 9.00 (en infermeria són més curtes). “És inhumà fer fins a 24 hores, ja que al final del torn no penses igual i de vegades quan acabes a les 8.00 hores has de passar per planta a veure pacients.” Consideren que haurien de fer-se torns de 8 o 12 hores o que hi hagi més personal. No obstant, assenyalen que, “malgrat la pressió tant nivell laboral com emocional, les guàrdies representen un aprenentatge molt important”.

L’Arnau no és un hospital molt gran, però tampoc petit i és el centre de referència de tota la província. “Això ens permet veure patologies molt diverses, des de la més bàsica fins a la més complexa”, assenyalen, i destaquen que “en el dia a dia arribem a fer tècniques complicades com les que apliquen a l’hospital Vall d’Hebron”, però el límit està en el servei d’Urgències. “L’Arnau no disposa de personal de totes les especialitats les 24 hores del dia i això provoca que en certs moments calgui derivar pacients a Barcelona o no es puguin atendre fins que hi hagi el facultatiu en horari laboral.”

Malgrat tot, els cinc coincideixen que són un més de l’equip, però sempre sota supervisió, i valoren que els metges del seu departament tinguin en compte les seues opinions.

El dia a dia del MIR és diferent depenent de l’hospital on treballa. La lleidatana Cristina Franci, primer de MIR de Medicina de Familia al Sant Pau de Barcelona, afirma que els residents en aquest centre són la seua base. “Mai he tingut la sensació que els pacients no em reconeguin com un metge, perquè ja estan acostumats a estar amb joves”, apunta, i explica que “a nivell hospitalari vas aprenent a poc a poc sota supervisió, però quan fas guàrdies estàs sol i aprens a base de cops i crec que és un error”.