ESNOTICIA
MIR: “Sis anys de carrera i tot es resumeix en un examen”
Dissabte, més de 16.000 graduats en Medicina s’enfronten al MIR || Fa set mesos que estudien fins a dotze hores al dia
Dissabte vinent 25 de gener, un total de 16.176 graduats en Medicina, un centenar de la Universitat de Lleida (UdL), es presenten a l’examen per optar a una de les 7.512 places MIR ofertes en hospitals estatals, de les quals 49 són a l’hospital Arnau de Vilanova.
Manel Sangrà, de Mollerussa, i Pau Olivares, d’Ivars d’Urgell, són dos dels graduats en Medicina per la UdL que porten set mesos intensos estudiant per a aquest únic examen. “Després de sis anys de carrera tot es resumeix en una prova. I si dissabte tinc un mal dia? A més, algú podria ser un metge nefast, treu bona nota i arriba a ser pediatre. On és el filtre? Crec que haurien de fer-se més proves.” Així de contundent es mostra Olivares, que es prepara per al MIR a través d’una acadèmia.
“El temps distribuït està dirigit, fins i tot quan has de fer esport”, explica i afegeix que “de dilluns a dissabte estudio unes dotze hores diàries”. Assegura que comparat amb la carrera “aquest és el període més dur” i que la clau és “tenir molta resistència mental”. Olivares desconnecta els diumenges i a la nit intenta veure els seus amics. “M’agradaria entrar a Pediatria o a Medicina Familiar, ja que és la base d’entrada en el sistema sanitari”, assenyala i confia poder entrar a Lleida, perquè “la formació és molt pràctica”.
Per la seua part, Sangrà també opina que “és injust jugar-te-la en un examen i que aquest jutgi si ets millor o pitjor metge”. Ell se’n va anar a preparar el MIR a una acadèmia d’Oviedo, on dedica unes onze hores diàries a l’estudi. “Ja venim d’una carrera amb moltes hores d’estudi i el fet d’estar envoltat amb gent que està en la mateixa situació que la teua és un punt de suport”, explica. Per evadir-se fa esport, mira sèries o llegeix.
“És molt important distreure el cervell”, assegura. A Sangrà li agradaria formar-se en una especialitat medicoquirúrgica, com Traumatologia, Anestesiologia, Cirurgia Plàstica o Otorinolaringologia.
“M’agradaria quedar-me a Catalunya, però en principi descarto l’Arnau de Vilanova perquè ja hi he estat durant sis anys i voldria veure com es treballa en altres hospitals”, conclou.