Lluís Besa se salva del canvi de noms franquistes per dones

L’alcalde, Miquel Pueyo, va firmar ahir el decret per canviar el nom dels carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya al constatar amb un grup d’historiadors de la Universitat de Lleida (UdL) la seua vinculació amb la rebel·lió militar del 1936 i la dictadura franquista. Ara, passen a portar el nom de dones il·lustres. Al seu torn, va decidir mantenir el nom del carrer Lluís Besa al constatar que “no hi ha indicis que tingués participació en l’alçament militar”.

La decisió de canviar el nom d’aquests quatre carrers rectifica la que va prendre el 2018 l’anterior govern municipal del PSC, que va substituir les denominacions d’Alcalde Areny, Alcalde Recasens, Germans Recasens i Sangenís Bertran i va mantenir aquestes quatre, que ara estan canviades. L’escriptora anglesa Virginia Woolf substituirà Alcalde Montaña; l’activista antifeixista catalana Neus Català ho farà amb Alcalde Sangenís; la pianista i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida, Elena Pàmies, reemplaçarà Nadal Gaya; i la professora i escriptora lleidatana Dolors Sistac substituirà Carmelo Fenech. Respecte al cas de Lluís Besa, que la plataforma Lleida Lliure de Franquisme va demanar en el seu moment retirar, Pueyo va dir que “si bé és cert que tenia una remarcada ideologia carlina, no hi ha indicis que participés en els preparatius de l’alçament militar”. Va recordar que va ser afusellat aquell mateix any pels republicans “com l’alcalde Rovira Roure”, i va considerar que “ara no és el moment de plantejar aquest canvi ja que, en tot cas, ho haurà de decidir el Consell de la Ciutat”, que va anunciar que es constituirà a mitjans d’any.

El govern diu que du a terme el canvis d’acord amb la llei estatal de Memòria Històrica de l’any 2007

“Amb aquesta decisió tanquem un deute històric de la ciutat amb la memòria històrica”, va assenyalar Pueyo, que va assegurar que el canvi d’aquests noms s’han fet d’acord amb la llei de Memòria Històrica de l’any 2007 i que “no és una política venjativa”.

A Lleida queden catorze vestigis de la dictadura, que es retiraran La regidora d’Educació, Drets, Cooperació i Feminisme, Sandra Castro, va dir ahir que, malgrat el canvi d’aquests quatre carrers amb noms vinculats al franquisme, “encara queden catorze vestigis de la dictadura a la ciutat” i que la voluntat de l’equip de govern és retirar-los. Castro va assenyalar que un exemple és l’escut franquista de l’edifici de Capitania de la caserna de Gardeny o les plaques amb la insígnia de la Falange en alguns habitatges de protecció oficial que es van construir durant la dictadura. No obstant, va recalcar que els únics vestigis que no retiraran seran els del cementiri, “perquè formaran part del memorial”. Així mateix, Pueyo va dir que al febrer celebraran l’acte per anomenar l’espai de davant del CAP de Cappont com a plaça de l’U d’Octubre.