SEGRE

MEMÒRIA HISTÒRICA INICIATIVES

Recullen firmes per dignificar els presos tancats a la Seu Vella

Utilitzada com a camp de concentració des del 1938 fins al 1940, va rebre entre 4.000 i 7.000 presoners || Més de 15 entitats locals demanen a la Paeria un memorial

L’historiador Gerard Solsona i l’escriptor Joan Pinyol, ahir a l’acte a La Baula.

L’historiador Gerard Solsona i l’escriptor Joan Pinyol, ahir a l’acte a La Baula.MAITE MONNÉ

Creat:

Actualitzat:

Més d’una quinzena d’entitats socials i culturals de la ciutat de Lleida van iniciar ahir una campanya de recollida de firmes per recuperar la història dels presoners que van viure l’horror de la Guerra Civil des del camp de concentració habitat a la Seu Vella. Ho van fer amb un acte a l’Ateneu Coorporatiu La Baula a què van assistir una cinquantena de persones. L’historiador Gerard Pamplona i l’escriptor Joan Pinyol, l’avi del qual va morir als 41 anys a causa del tifus en aquesta presó i va ser traslladat des de la fossa comuna del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos sense el consentiment de la família, van aportar llum sobre un dels episodis més desconeguts de la història de Lleida. Entre 4.000 i 7.000 presos van ser tancats sense judici previ en aquest camp entre el 1938, quan es va instaurar amb l’ocupació de les tropes franquistes, i l’agost del 1940, segons va explicar Pamplona a SEGRE abans de la conferència. “Quan els nacionals ocupaven territoris aprofitaven qualsevol espai que trobaven per tancar-hi els seus presoners. En el cas del Turó, van trobar una presó que aprofitava les estructures militars construïdes al segle XVIII”, va explicar Pamplona, que va assegurar que el camp “és un dels grans desconeguts de la capital del Sergià, sobretot per la falta d’informació i de documentació existent”. Segons les investigacions d’aquest historiador, es va utilitzar com a camp de transició des del qual es distribuïa els presos republicans a altres punts de la geografia espanyola. “Fins fa uns anys es creia que era millor no abordar les conseqüències d’aquest episodi bèl·lic per no obrir noves ferides, cosa que provoca que no acabin de curar-se”, va apuntar Pamplona, que considera que “s’hauria de treballar més en la memòria històrica, però un primer pas seria construir un monument per tornar la dignitat a les persones que van estar al camp de la Seu”. “Portem vuitanta anys de retard, però més val tard que mai”, va assegurar l’historiador.

La campanya de recollida de firmes per exigir a l’ajuntament la construcció d’aquest memorial al recinte de la Seu Vella es prolongarà fins al 10 de març vinent.

tracking