El govern espanyol aprova la llei d'educació que derogarà la LOMCE

El Consell de Ministres ha aprovat un nou projecte de llei d'educació, la LOMLOE, que ha de substituir la LOMCE, també coneguda com a llei Wert. De fet, el govern espanyol ha recuperat el projecte que ja va aprovar al febrer del 2019 però que no es va acabar tramitant al Congrés dels Diputats perquè la legislatura va decaure. Entre les mesures que preveu la nova llei, es podrà obtenir el títol de batxillerat amb una assignatura suspesa, Religió no comptarà per a la nota i es cursarà una matèria d'educació en valors cívics i ètics. A més, "preferentment" es concertaran els centres que "no separin els alumnes per raó de gènere". La Generalitat podrà decidir sobre el 45% del currículum, com es preveia fins al 2013.

La ministra ha assegurat que la llei tindrà un "gran impacte transformador" en el sistema educatiu, i ha remarcat que "cap nen pugui ser segregat per raons socioeconòmiques o altres". "Aquesta és una llei que busca la justícia i l'equitat", ha afegit, "i no es pot confondre amb una resta de llibertat, és al contrari, llibertat per a tothom més enllà de les seves circumstàncies".

Celaá ha defensat que la "lluita contra la segregació" s'ha de tractar "entre tots els centres sostinguts per fons públics", incloent-hi també l'escola concertada. De fet, el projecte de llei que ara s'enviarà al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació preveu que, "preferentment", es concertin aquells centres que "no separin els alumnes per raó de gènere". En aquest punt, Celaá ha recordat que, durant el tràmit parlamentari, els partits podran presentar esmenes a tots aquells aspectes de la llei que considerin.

La Generalitat podrà decidir el 45% del currículum

El text aprovat pel Consell de Ministres recupera el model de desenvolupament curricular que estava vigent abans de la llei Wert, de manera que, en el cas de les comunitats amb dues llengües oficials, el govern espanyol marqui el 55% dels continguts i matèries i la Generalitat el 45%. La LOMCE preveia una regulació estatal més elevada. En el cas de les comunitats amb una sola llengua oficial, l'Estat tindrà la competència sobre el 65% de continguts i matèries.

Pel que fa a la llengua, el projecte de llei preveu que siguin les administracions educatives, és a dir, les comunitats autònomes, les que garanteixin el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i les altres llengües cooficials de l'Estat. A més, es considera que tant el castellà com les altres llengües cooficials tenen la condició de "llengües vehiculars", i es determina que al final de l'educació bàsica tots els alumnes hauran de tenir un "domini ple i equivalent" entre el castellà i les altres llengües cooficials.

Celaá ha defensat que, en matèria lingüística, el projecte de llei "respecta absolutament la Constitució" i les sentències del Tribunal Constitucional (TC).

S'eliminen els itineraris a l'ESO

La nova llei també elimina els itineraris de quart d'ESO previstos a la llei Wert, de manera que qualsevol opció condueixi al mateix títol de graduat en secundària obligatòria. A més, els alumnes que superin l'FP Bàsica rebran el títol de graduat en ESO.

En el Batxillerat, la nova llei preveu que, excepcionalment i quan el claustre valori que s'han complert els objectius del cicle, es pugui obtenir el títol en cas de superar totes les matèries menys una.

Religió no es tindrà en compte a la nota mitjana

Pel que fa a la religió, serà matèria obligatòria als centres, però d'elecció voluntària, i s'elimina l'obligació per als alumnes que no triïn religió de cursar una assignatura alternativa. A més, la qualificació de la religió no es tindrà en compte en el càlcul de la nota mitjana en els processos d'accés a la universitat o d'obtenció de beques.

La nova llei també garanteix que tots els alumnes de primària i ESO cursin una matèria d'educació en valors cívics i ètics.

Estendre l'educació de 0 a 3 anys

La ministra ha situat com a prioritat del projecte de llei estendre l'educació de 0 a 3 anys. "Encara tenim molt de camí per recórrer", ha dit, ja que en aquest moments se situa al voltant del 30% i aquesta, ha dit, també és una "etapa educativa".

S'eliminen les revàlides

La nova llei organitza la primària en tres cicles, elimina la jerarquia de matèries a primària i secundària obligatòria que preveia la LOMCE –que distingia entre matèries troncals, específiques i de lliure configuració-, i suprimeix definitivament les proves finals d'etapa, també conegudes com a revàlides, que no es van arribar a aplicar mai perquè van quedar suspeses. La normativa sí introdueix "avaluacions-diagnòstics" a quart de primària i segon d'ESO perquè els centres i els professors desenvolupin plans estratègics de millora contínua.

Celaá ha explicat que un dels objectius de la llei és acabar amb "l'augment de repeticions", que veu "molt indesitjable". En aquest sentit, ha recordat que Espanya és el país de la UE "amb més índex de repetidors".

La ministra també ha avançat que en el termini d'un any es presentarà un model per a la carrera docent i que s'està treballant amb les universitats per incorporar més pràctiques.