TRIBUNALS ABUSOS FINANCERS
Cinc mil lleidatans poden reclamar un total de 150 milions per les hipoteques
El Tribunal de Justícia de la UE obliga la Justícia espanyola a analitzar cas per cas les hipoteques referenciades a l’IRPH per valorar si són abusives, la qual cosa obre la porta que uns 5.000 lleidatans afectats puguin reclamar un total de 150 milions d’euros. Els experts preveuen una nova allau de demandes als jutjats especialitzats.
David Membrilla, veí de Lleida, va contractar una hipoteca quan tenia 21 anys i va acabar pagant al mes gairebé 1.200 euros. “El banc em va dir que l'IRPH era millor a la llarga, que era un índex més estable, i els vaig creure. No tenia ni idea d'aquestes coses, hi confiava”, explica a SEGRE. David Membrilla va contractar la hipoteca fa 12 anys i tres anys després la va canviar. “i el banc va tornar a posar-me l'IRPH. És terrible”, assegura. Explica que continuava pagant perquè la seua mare l'havia avalat amb el seu habitatge i “no podia permetre que la perjudiqués, però la quota no deixava de pujar”. Va començar a moure's quan va veure altres reclamacions per televisió. “No sabia que això era abusiu i llavors vaig començar a mirar-ho amb advocats”, afirma. Té clar que reclamarà i anima altres perjudicats a fer el mateix. “Fas el que et diuen i juguen amb la teua il·lusió. Et venen el que volen i, sense saber-ho, compres porqueria”, diu, tot i que admet que seria millor no haver d'acabar al jutjat.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va obrir ahir la porta als jutges espanyols perquè analitzin, cas per cas, si les entitats van comercialitzar les seues hipoteques referenciades a l’IRPH de forma transparent, podent anul·lar-les si es constata que són abusives. Unes reclamacions que afecten uns 5.000 lleidatans que podrien reclamar un total de 150 milions d’euros si els jutges declaren abusiu aquest índex referencial utilitzat per la banca a finals de la dècada dels 90 i els primers anys dels 2000 davant la baixada de l’euríbor. La sentència, que suposa un respir per a la banca perquè no declara nul l’ús d’aquest índex, disposa que perquè la clàusula es consideri transparent no només ha de ser comprensible des del punt de vista “formal i gramatical”, sinó que ha d’aclarir a un consumidor mitjà com funciona el mètode de càlcul del tipus d’interès i les seues conseqüències econòmiques.
Per a associacions de consumidors com Asufin, la sentència de Luxemburg és una “gran notícia” per al milió de famílies espanyoles que pateixen els efectes de l’IRPH. Des de Cudós Consultors, Antoni Cudós, que representa els perjudicats per abusos financers a l’associació Apdef, va assenyalar a SEGRE que la sentència europea “no és tan radical com esperàvem” i obre la porta que cada consumidor reclami de forma individual al jutjat. Per a això, va assenyalar, haurà de demostrar que “es va col·locar” aquest referencial “sense explicació de les conseqüències per al consumidor”. Tant Cudós com l’advocat Xavier Prats, del despatx Prats Advocats, van calcular que els afectats poden reclamar fins a 30.000 euros que han pagat de més, tant si encara paguen la hipoteca com si ja la tenen cancel·lada. Després de la sentència, Prats va destacar que ara podran seguir endavant les causes que es trobaven congelades a l’espera de la decisió del TJUE, la qual cosa comportarà una nova allau de demandes al Jutjat de Primera Instància 6, especialitzat en clàusules terra. Segons Prats, el cost podria ser d’uns 150 milions d’euros a la província de Lleida.
Els jutjats hauran de revisar si és abusiva sempre que el consumidor presenti una demanda judicial
L’advocat lleidatà va explicar que, si el jutge considera que la clàusula de l’IRPH és abusiva, podria anul·lar-la i deixar la hipoteca sense interès (cosa que ell va defensar per als seus clients) o passar el referencial a l’euríbor. Tant Prats com Cudós van animar els perjudicats a reclamar.
Per la seua part, el titular del Jutjat de Primera Instància 6 i jutge degà, Eduardo Enrech, va assenyalar a aquest diari que encara no saben quina resposta hi haurà per part dels consumidors després de la sentència de Luxemburg i que encara és aviat per calcular quantes demandes entraran al jutjat. Malgrat tot, va descartar parlar de “col·lapse”, ja que tenen una demora de 6 mesos, després de comptar amb un reforç que ha descongestionat les demandes de clàusules terra i preferents, així com per accions del Popular o despeses hipotecàries presentades en els últims dos anys a Lleida.
Justícia demana “responsabilitat” a la banca per evitar demandes La consellera de Justícia, Ester Capella, va instar ahir les entitats bancàries a optar per la mediació amb les hipoteques amb IRPH i evitar la judicialització. Va demanar “responsabilitat” a la banca, que no s’utilitzi la Justícia per evitar complir el que diu el Tribunal de la UE i va reclamar apostar per la mediació. La banca va restar importància a la sentència europea i va defensar que fins i tot en els casos en els quals un jutge pugui decretar que no hi va haver transparència, l’efecte no es notaria. En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Banca i la CECA afirmen que l’efecte seria la substitució de l’IRPH per un altre interès “pràcticament idèntic”. D’altra banda, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes d’Estalvis i Assegurances (Adicae) va demanar als afectats que, com a primer pas, facin “una reclamació extrajudicial”, encara que després iniciïn un procés als tribunals. Sobre això, l’advocat Xavier Prats va aconsellar no acceptar acords amb el banc sense revisar-los abans amb un lletrat.
