Comerciants de Lleida es plantegen cobrar per emprovar-se productes per evitar que clients entrin a les botigues per veure un producte i comprar-lo després per internet més barat, com apliquen en altres ciutats

El showrooming és un hàbit que s’ha generat amb l’auge de les compres en línia i que consisteix a anar a una botiga física a veure i emprovar-se el producte, i posteriorment adquirir-lo via internet a un preu més reduït. A Catalunya, entre el 15 i el 20 per cent dels usuaris que entren en una botiga ho fan amb intenció de fer showrooming.

Per evitar aquest “aprofitament” per part del client, algunes botigues d’altres ciutats cobren una taxa per oferir un assessorament (vegeu el desglossament) i Pimec Comerç creu que aquesta pràctica també arribarà a Lleida d’aquí un any i que acabarà sent normal. El president, Manel Llaràs, considera que “cal combatre l’abús d’alguns clients” i que “una forma seria cobrar per assessorament, com fan els advocats, i si la persona s’emporta el producte es podria descomptar el pagament previ al preu final”. D’aquesta manera, creu que s’evitaria l’hàbit del showrooming.Llaràs va destacar que “la venda del comerç físic augmenta un 2%, mentre que a internet és del 20%, per la qual cosa hem d’aprendre a conviure-hi”.

Els comerciants creuen que el client hauria de valorar més l’assessorament que els ofereixen

Diversos comerciants assenyalen que “el client ha d’adonar-se que, a diferència d’internet, donem un plus afegit oferint-li un assessorament”, per la qual cosa van denunciar la “barra” d’alguns que se n’aprofiten per després adquirir el mateix producte per la xarxa de forma més barata. A més, manifesten que “no ajuda a combatre el canvi climàtic, ja que el repartidor contamina amb el vehicle perquè el producte arribi a un domicili”. Tanmateix, no tots els comerciants estan d’acord a aplicar una taxa per assessorar, perquè també creuen que impediria que la gent entri a les botigues.

Des de la Fecom, la presidenta, Maria Rosa Eritja, veu “exagerat” arribar a aplicar un cobrament. “El client no necessàriament ha de comprar un article només per haver-lo vist”, subratlla, i assenyala que “de moment o veig necessari cobrar una taxa perquè la compra per internet actualment és bastant residual, ja que el 90 per cent de les vendes són en una botiga física”.

Finalment, també vincula la venda per la xarxa “al fet que contínuament hi ha rebaixes”, però no descarta que si, en el futur, internet va agafant més força, “sí que hauríem d’analitzar com ho combatem”.

Emprovar-se botes de neu o vestits d’home, amb taxa en altres ciutats

“No em sembla bé que gastem el nostre temps assessorant un client i que aquest et digui que es comprarà el mateix producte a internet, i si això continua així veig bé que es cobri per oferir un assessorament. Potser algú se sent ofès per això, però hauria d’entendre-ho.”