Diari d'una residència confinada

Els treballadors del Centre Geriàtric Lleida van posar fi dijous a tres setmanes de confinament amb els residents per blindar-se contra el coronavirus. Van sortir a primera hora del matí i els va rellevar un altre equip, els membres del qual es van fer la prova per garantir que no hi ha cap positiu. La directora, Carol Mitjana, va detallar que “han entrat els membres d’un torn i dissabte entraran els d’un altre”. Va indicar que ara ja no hi haurà confinament, però que a part de fer-se les proves, el personal haurà de seguir “un protocol molt exhaustiu de treball, desinfecció i al seu domicili”. Faran torns de dotze hores, després d’haver ampliat la plantilla de quaranta-tres a seixanta-tres empleats.

Els que van sortir ho van fer cansats, però satisfets per haver aconseguit que el geriàtric estigui lliure del Covid-19. Elena, que fa el torn de nit, destaca que les seues famílies els van donar suport i diu sentir-se orgullosa de la decisió que van prendre, igual que Andrea, encara que admet estar cansada física i psíquicament.

Marta, psicòloga, reconeix que la “idea semblava una mica forassenyada”, però repetiria. “És una de les millors coses que hagi pogut fer i agraeixo a la gent de fora que ens ha facilitat la tasca”, subratlla. Relata que al principi els va costar organitzar-se. “Primer érem vint-i-quatre i després vint-i-dos. Es van deixar rols de banda, de direcció, de tècnic, d’auxiliar... i vam treballar tots junts per fer-ho tot i ha sortit bastant bé. Hem complert el nostre objectiu i continuem tots sans.”

Reconeix que els residents troben a faltar l’afecte de les famílies. “Si nosaltres les trobàvem a faltar, ells encara més. Se’ls ha permès sempre trucar en el moment que ho necessitessin, mantenir les famílies informades de com estàvem a dins i poder fer videotrucades”, detalla.

Alejandra s’encarregava que estiguin “cuidades, orientades, que se sentin bé i no estiguin preocupats”. “Per a mi ha estat un abans i un després, un creixement personal en tot. Estic supercontenta que tots estiguin bé”, recalca. Lucía, gerocultora, explica que portava els residents a fer la migdiada, canviava bolquers, ajudava als lavabos, muntava els carros del berenar, ajudava els avis a sortir al jardí, a donar el sopar i acabava la jornada posant al llit residents.

Maikel, fisioterapeuta, també diu que li ha tocat fer “una mica de tot”. “Depenent del dia, intentava realitzar activitats grupals d’exercici físic, de caminar”, indica.

“Aquesta experiència ens ha servit a nivell personal i professional fent tasques a les quals no estem acostumats. Ens ha servit per créixer com a persones”, incideix, opinió que comparteix Vicente, de manteniment.

“He passat a ser un treballador més. Estic content amb la tasca que hem fet”, assevera, i Laura, terapeuta ocupacional, també destaca que ha fet tasques d’auxiliar o netejadora perquè “l’objectiu era mantenir tots els ancians nets i lliures del Covid-19”.